El president Carles Puigdemont ha assegurat aquest divendres des de la delegació del Govern a Brussel·les que “el 155 té pares i mares, noms i cognoms”, i ha exigit als seus autors “materials i intel·lectuals” que responguin al Parlament per destituir més de 200 treballadors de la Generalitat. “Jo estic disposat a anar al Parlament i respondre a totes les preguntes que se’m formulin”, ha afirmat. 

“Jo demano el mateix, que responguin i diguin si la seva destitució s’ajusta i es pot considerar acceptable en un estat de dret”, ha afegit. Així ho ha advertit en una roda de premsa conjunta a Brussel·les al costat del conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, i el comissionat del 155, Pau Villòria, després de reunir-se amb una representació dels treballadors destituïts pel 155 a la capital belga.

Per la seva banda, Puigneró ha avisat Madrid que “diàleg” i “amenaça” —en relació amb la possibilitat que es tornés a intervenir la Generalitat— són paraules “contradictòries” i ha defensat que el Govern no deixarà “a l’estacada” els treballadors que van ser destituïts.

El conseller ha avançat que el Govern prendrà les mesures “que facin falta” perquè aquests no hagin de patir de la seva “butxaca” o “de qualsevol altre índole” cap “conseqüència” de la intervenció.

Segons ha informat Puigneró, les destitucions van ser, en total, 242. Al novembre, i com a reacció al 155, 19 d’aquests treballadors destituïts van presentar un recurs contenciós administratiu al TSJC contra el llavors president del govern espanyol, Mariano Rajoy. La fiscalia i l’Advocacia de l’Estat, però, van derivar-ho a la sala tercera del Tribunal Suprem, on es va quedar paralitzat durant mesos. 

Al juliol, ha explicat l’advocada Sílvia Requena, i coincidint amb la presa de possessió de Pedro Sánchez com a cap de l’executiu espanyol, va activar-se la causa. Requena denuncia, però, que l’Administració de l’Estat està posant entrebancs als treballadors que volen interposar formalment la demanda per la seva destitució.

Segons Requena, els expedients administratius dels 19 treballadors que volen posar una demanda a títol individual són requisit necessari i, per ara, els documents que han rebut des de Madrid són “buits”. 

L’acusació argumenta que aquests treballadors van ser destituïts per raons “presumptament ideològiques”, ja que estaven més a prop de l’entorn de presidència i els consellers. Dels 19, 12 han tornat als seus llocs de treball als departaments respectius.