L'expresident de la Generalitat i líder de facto de Junts, Carles Puigdemont apunta a un punt d'inflexió en la història de Catalunya en el marc de les eleccions catalanes d'aquest pròxim 12 de maig, a les quals es presenta com a candidat amb l'objectiu de "restituir" la presidència que va perdre l'octubre del 2017 amb l'aplicació del 155 per part de l'Estat, després del referèndum de l'1-O i la declaració d'independència fugaç. "Iniciem la retornada per acabar la feina endegada", ha afirmat Puigdemont aquest dijous en una publicació a les xarxes socials acompanyada d'un vídeo amb imatges dels darrers dies: el viatge cap a Elna amb el discurs preparat per anunciar la seva candidatura, la rebuda dels seus acòlits entre càntics de "president" i l'acte acompanyat de tota la plana major de Junts.

"No ho fem sols", apunta Puigdemont, en referència a aquest camí de tornada: "Gràcies als milers de persones que ens heu acompanyat sempre; als centenars de compatriotes que aquests darrers dies us esteu posant a disposició per ajudar-me, cadascú des del seu poble o des del seu barri; a peu de carrer o digitalment; joves i grans; estudiants, autònoms, flequers, professors, empresaris, pintors, transportistes, dissenyadors… una ajuda sincera, aclaparadora i diversa com la nostra nació; tothom aportant el que pot, des d’oferir-se voluntari a un senzill i sincer missatge de suport". I conclou: "Un moviment d’esperança que converteixi els impossibles en realitat".

 

Retorn?

El passat dijous 21 de març, ara fa tot just una setmana, Carles Puigdemont va oficialitzar des d'Elna la seva decisió d'encapçalar la llista de Junts al Parlament i ser candidat a la presidència de la Generalitat. "Avui començo el compte enrere de la retornada, que només té sentit si es posa al servei del país", va proclamar, davant la sala d'actes plena de l'Ajuntament de la localitat de la Catalunya Nord. Amb tot, Puigdemont va assegurar que si els números donen i és designat per a una investidura, tornarà a Catalunya per ser president. Si no fos així, i la candidatura que lidera tornés a quedar en segon o tercer lloc sense poder optar a la presidència, com va passar en les darreres eleccions, aquest retorn estaria en l'aire. De moment, les enquestes pronostiquen una victòria folgada del socialista Salvador Illa, i una disputa molt estreta per la segona posició entre Junts i ERC, que pugnen per liderar l'espai independentista. Si els partits independentistes (ERC, Junts, CUP, per ordre actual al Parlament) aconseguiran sumar prou i pactaran per investir un president independentista, tampoc no està clar.

El que sí que va assegurar, tant ell com el seu advocat, Gonzalo Boye, és que tornaria tot i que els jutges que ho haguessin de fer no volguessin aplicar l'amnistia. "Si hi ha una actitud de rebel·lia o insubmissió, si es neguen a aplicar la llei, assistiré igualment al ple del Parlament de Catalunya", va assegurar. En les eleccions del desembre 2017, les que va guanyar Inés Arrimadas, però van acabar amb la presidència de Quim Torra per la majoria independentista, el lema va ser "Perquè torni el president, s'ha de votar el president". De forma similar ha estat el plantejament dels darrers anys, sense materialitzar-se, mentre Puigdemont ha estat eurodiputat i president del Consell de la República, dedicat a fer ressò internacional de la qüestió catalana. Si bé és cert que ara hi ha un factor diferencial: l'aprovació de l'amnistia al Congrés dels Diputats. Tot i que la llei encara segueix en tràmit i està per veure si quadren les dates perquè pugui aprovar-se definitivament i publicar-se al BOE —serà a finals de maig o principis de juny— abans del suposat retorn.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!