La compareixença de Salvador Illa aquest divendres a Vitòria, abanderant la "normalització" a Catalunya, no ha passat desapercebuda per Carles Puigdemont, que l'ha acusat de comparar el "terrorisme que va deixar milers de víctimes" a Euskadi amb la "mobilització massiva, pacífica i democràtica a favor de la independència de Catalunya". Concretament, el líder de Junts s'ha referit a una de les frases del president de la Generalitat, quan aquest ha dit que "a Catalunya i Euskadi en sabem molt bé els efectes negatius perquè els hem patit de manera tràgica quan aquesta convivència es trenca" i li ha recordat que el socialista es va manifestar amb la "ultradreta espanyolista" en el marc de la concentració convocada per Societat Civil Catalana, que va tenir lloc el 8 d'octubre de 2017, només una setmana després de l'1-O.
En aquesta línia, Puigdemont ha remarcat que Illa va anar de bracet "amb l’integrisme unionista més virulent" en les manifestacions contra la celebració del referèndum d’independència de Catalunya. A conseqüència d'això, diu, "el seu Estat ens ha espiat i els seus tribunals s’han petat l’estat de dret per poder reprimir-nos sense cap límit". Salvador Illa va participar en la manifestació del 8 d'octubre de 2017, pels carrers de Barcelona, on va parlar de "sensatesa", "respecte a l'estat de dret" i "diàleg", en declaracions als mitjans de comunicació, i va advocar per negociar "un nou pacte entre Catalunya i Espanya". Sota el lema "Prou! Recuperem el seny", la manifestació va estar encapçalada per alguns líders polítics defensors d'aplicar l'article 155, com Albert Rivera i Inés Arrimadas (Ciutadans) o Xavier García Albiol i Dolors Montserrat (Partit Popular), i d'altres figures com la de l'escriptor reconegut unionista, Mario Vargas Llosa.
Per això, ara Puigdemont li pregunta si "tot això era per demostrar-nos el respecte i la gran estima que tenen per la convivència a Catalunya?". El president de Junts creu que "acusar l’independentisme de ser el responsable d’un suposat trencament de la convivència a Catalunya quan t’has manifestat al costat dels repressors és un greu error i una inacceptable falta a la veritat". Segons ell, per tant, "continuar criminalitzant l’independentisme sense cap raó per fer-ho és actuar com el president d’una part i no pas del tot. Com va fer el rei el 3 d’octubre, que només s’adreçava a una part del país".
Illa reclama l'aplicació plena de l'amnistia i que es pot defensar la independència dins la llei
Amb tot, Illa ha defensat, aquest matí a Euskadi, l'aplicació plena de l'amnistia per als líders del procés i ha subratllat que el sistema espanyol permet defensar la independència dins del marc legal, tot i que ha evitat concretar quines haurien de ser les conseqüències finals d'un suport ciutadà a aquesta opció. El president també ha advertit que l'avenç que defensa en la "convivència" a Catalunya no està complet perquè queda pendent l'aplicació plena de l'amnistia, que ha descrit com un exercici de generositat i intel·ligència política amb pocs precedents a Espanya, i s'ha referit al fet que Carles Puigdemont pugui tornar a Catalunya i que acabi la inhabilitació d'Oriol Junqueras perquè es pugui tornar a presentar a les eleccions, com a darrer pas per la "normalització".