Ara per ara, Ciutadans (C's) és el partit que el Partit Socialista (PSOE) ha prioritzat en les seves negociacions. Això, en tant que els socialistes no han cedit a l'ultimàtum de Podemos, de renunciar a C's per poder començar a treballar amb els morats. Però l'entesa entre els taronges i el PSOE és arriscada. Els primers, corren perill de cedir parts del seu programa liberal, i els segons podrien adoptar mesures allunyades de l'ideari socialdemòcrata, que el secretari general, Pedro Sánchez, vol revitalitzar.
Sánchez insisteix en què la importància és el "per què" i no el "qui". És a dir, les polítiques i el pla de Govern que dilluns a les 10h remetrà a tots els partits per seguir negociant. Però l'aritmètica tampoc suma, i les reformes a la Constitució són difícils sense el PP.
1. Model d'Estat
El PSOE va anunciar que avançarà cap a l'Estat federal. Però qualsevol canvi en el model autonòmic implica, en molts punts, la reforma constitucional. Per canviar la Carta Magna, calen 3/5 a Congrés, i 3/5 al Senat. Suposant que al primer s'assolís la majoria, no seria així al segon. El PP hi té majoria absoluta, i no és d'esperar que cedeixi a les demandes del PSOE, i menys quan l'ha exclòs de les negociacions i Rajoy n'és el candidat. És més, C's aposta per una reducció de l'Administració en què, a priori, no inclouria la Federació. El seu objectiu és definir clarament les competències de les comunitats autònomes i incloure el seu nom en la Constitució. Per tant, el seu model d'Estat és diferent, d'entrada.
2. Llei electoral
Un dels punts clau per als partits de la "nova política" és la reforma de la llei electoral. Ara bé, no és el punt que més sedueix a la vella política. Si C's aconsegueix posar damunt de la taula la reforma, el PSOE podria trobar pèrdues en un sistema electoral que beneficia els dos grans partits. La por per als socialistes seria que Podemos pogués treure més vots, i més escons, en el futur.
3. El Senat
C's vol suprimir la Cambra Alta. En canvi, el PSOE ha proposat algun cop traslladar-la a Barcelona, o fins i tot reformar-lo, per tal de reforçar el seu model territorial descentralitzat. Contradicció a banda, és impossible eliminar-lo, sense la intervenció del PP, en la reforma de la Constitució. I menys, quan els populars han descobert el poder de la institució.
4. Les diputacions i municipis
Dins la reducció de l'Administració Pública, C's defensa la supressió de les diputacions. El punt xoca amb l'ideari del PSOE, que si manté allò que duia al programa electoral, hauria de mantenir-les. El fet també entroncaria amb el suport del Partit Nacionalista Basc (PNB). El seu president, Andoni Ortúzar, va assegurar ahir que mai aprovaria un document que les eliminés, a causa de la seva importància per a Euskadi. Alhora, C's proposaria unir l'administració de municipis petits, punt criticat pel PSOE.
5. Despesa pública
L'estabilitat pressupostària està inclosa dins del programa del partit d'Albert Rivera. És a dir, el sostre de dèficit de l'Estat. Però el Partit Socialista està convençut d'eliminar l'article 135 de la Constitució, que José Luis Rodríguez Zapatero va implantar –i tantes crítiques li ha comportat a la seva formació–. En conseqüència, algun dels dos hauria de cedir.
6. Reforma laboral
Un dels punts destacats del programa de Rivera és la introducció del contracte únic, impulsat per l'economista de tall liberal, Luis Garicano. Ara bé, aquest sembla entroncar amb la reforma laboral que vol impulsar el Partit Socialista. Aquest últim no vol un sol tipus de contractació, sinó que voldria mantenir-ne la diversitat, i donar més garanties als treballadors, i que l'acomiadament no pugui ser més fàcil per a l'empresari.
7. L'aritmètica
Amb el vet de Podemos a Rivera i la negativa del PP d'investir qualsevol candidat que no sigui Rajoy, Sánchez no té "vímet" per a l'aliança, com assegurava ahir. Compromís, PNB, Coalició Canària, Nova Canàries, Izquierda Unida (IU) i C's s'han mostrat proclius a donar els seus vots, tot i que amb condicions. Ara bé, aquests no són suficients ni per a ser investit, ni en una primera, ni en una segona volta. Només sumen 143 vots a favor. Dins dels 207 en contra, es comptarien els vots d'ERC, DiL, EH Bildu, PP, Podemos i totes les confluències, llevat dels quatre de Compromís. El tàndem PP-C's i la resta de grups només prosperaria amb les 65 abstencions dels morats, que Iglesias afirma que negaria.
Així, una aliança entre C's i PSOE es convertiria en un joc de suma-zero, en què els guanys d'un, es compensen amb cessions de l'altre. Un joc difícil, aritmèticament, que obligaria a Sánchez a reprensar els seus suports per seguir avançant. Deu ser que el "qui" també és important pel govern "del canvi".