El PSC guanyaria les eleccions catalanes i Junts i ERC empatarien, segons una enquesta del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a El Periódico. La distància entre els tres partits és estreta, de tan sols cinc punts, tot deixant un escenari molt obert fins als comicis. Això sí, el Parlament es podria quedar sense una majoria independentista i els republicans esdevindrien la força determinant per inclinar la balança de la governabilitat. També és destacable l'important creixement del PP i la desaparició de Ciutadans.
🗳️ Eleccions a Catalunya 2024: calendari, possibles candidats i tota la informació
Els socialistes de Salvador Illa serien la primera força del Parlament, amb el 23,8% dels vots i 35-38 escons (ara en tenen 33) —cosa que representaria una lleu tendència a l'alça (un punt) respecte de les últimes eleccions—. En la segona posició, Junts i ERC empatarien a 29-32 diputats, però els de Carles Puigdemont aconseguirien alguns vots més: el 18,5%, davant d'un 18% dels de Pere Aragonès. En el cas dels republicans, perdrien tres punts i fins a quatre escons (ara en tenen 33). Pel que fa als postconvergents, retrocedirien 1,3 punts i fins a tres parlamentaris (ara en tenen 32).
La resta de partits al Parlament
Pel que fa a la resta de partits, el PP podria multiplicar per quatre la seva representació al Parlament i passaria de 3 a 12-14 diputats, saltant de la vuitena a la quarta posició. Els populars es beneficiarien de la desaparició de Ciutadans (ara en tenen 6) i la baixada de Vox, que passaria d'11 a 7-9. Els comuns tenen actualment 8 escons i en podrien perdre un, quedar-se igual o guanyar-ne un (7-9). La CUP, gairebé igual: dels 9 actuals, als 7-9 diputats.
Fa tres anys Illa va guanyar per 1,7 punts a Aragonès, que es va imposar a Puigdemont (la candidata fou Laura Borràs) per 1,2 punts. Ara, el candidat del PSC superaria per 5,3 punts al president a l'exili i per 5,8 punts a l'actual cap de l'executiu català. Són diferències curtes, tenint en compte l'alta indecisió i mobilitat en tots els electorats. La majoria de les persones enquestades consideren que aquestes són les eleccions catalanes menys importants de les últimes quatre, alhora que només un 68,6% mostren la seva disposició d'anar a votar —en els anteriors comicis, en plena covid, la dada va ser del 74,6%—. El percentatge d'indecisos és del 27,7%, molt similar al moment que es van convocar les eleccions del 2021. El sondeig d'El Periódico s'ha elaborat els dies 14 i 15 de març, just després de l'anunci d'Aragonès i coincidint amb l'aprovació de la llei d'amnistia en el Congrés dels Diputats.
Governabilitat i possibles pactes
En referència a la mobilitat, hi ha una fidelitat de vot prou baixa. Només supera el 60% en el cas dels socialistes, la principal fuga dels quals és cap als republicans (6,2%), cosa que voldria dir que Illa gairebé no notaria desgast per la llei d'amnistia. En el cas d'ERC, la fidelitat és baixa (43%) perquè una quarta part dels seus votants canviarien de papereta: el 10% elegiria la de Junts i el 7% la del PSC. En el cas de Junts, la fidelitat és del 54%, amb el 30% dels electors indecisos —probablement, a l'espera de confirmar-se la candidatura de Puigdemont.
Aquests resultats deixarien un panorama similar al del 2021, quan Illa necessitava el suport d'ERC, mentre que Aragonès necessitava el suport de Junts i d'un tercer partit (va ser la CUP). Ara, la suma Junts+ERC+CUP és molt ajustada i la majoria independentista quedaria a l'aire, amb una forquilla de 65 a 73 diputats. Recordem que la majoria absoluta és de 70 escons. Així, el PSC i ERC arribarien a la xifra màgica per la part alta (64-70), i podrien necessitar els comuns per formar Govern. Finalment, cal dir que l'enquesta obre la porta a l'entrada de l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols al Parlament, amb fins a tres diputats.