El debat del padró és ben viu. Els grups parlamentaris del PSC, Esquerra Republicana, Comuns i CUP han signat aquest dimecres al Parlament de Catalunya el Pacte del Padró amb la xarxa impulsora d’aquesta iniciativa, que conformen una quinzena d’associacions i plataformes d’entitats. Els signants del pacte, que són més de 200 entitats, volen enviar un “missatge rotund” que Catalunya no accepta que “es vulnerin drets”, tot recalcant que el padró és un dret i una obligació per llei. La signatura ha estat marcada per l’absència de Junts, partit amb més de 300 alcaldies. De fet, el secretari general de Junts, Jordi Turull, i la secretària d'organització, Judith Toronjo, van enviar una carta a principis de setmana explicant els motius pels quals no el signaven, tot i que obrien la porta a fer-ho. Entre les peticions dels juntaires que creuen que s'han d'introduir al padró hi ha la participació de les entitats municipalistes (ACM i FCM), augment d'un finançament per als ajuntaments i contemplar un canvi legislatiu per reforçar el "marc de drets i deures".
De fet, el Pacte pel Padró ha provocat un debat en el si de l'espai de Junts per Catalunya. Mentre el món local apostava per introduir les peticions dels juntaires en aquest pacte, l'espai d'esquerres és més procliu a sumar-s'hi. De fet, Moviment d'Esquerres, partit que té un conveni de col·laboració amb Junts que compta amb el diputat Agustí Colomines i l'eurodiputat electe Toni Comín com a afiliats, sí que s'ha adherit al manifest, segons expliquen en un comunicat. I és que Moviment d'Esquerres considera que el Pacte "entronca amb la reivindicació dels Drets Humans bàsics dels quals se'n deriven els drets socials". Això sí, remarquen els "reptes d'alguns municipis davant l'increment de persones en situacions d'exclusió residencial o de vulnerabilitat". "Aquesta conjuntura suposa una pressió addicional sobre uns recursos assistencials sovint molt tensionats i amb dificultats", asseguren.
Davant d'això, els impulsors ho veuen una “llàstima”, tot i que diuen que estan “a disposició” de qui vulgui sumar-s’hi més endavant. També han recordat que van documentar vulneracions, com barreres burocràtiques, en 37 municipis, però que creuen que podrien ser més i adverteixen que no són “pràctiques puntuals”. "Hem intentat sumar la majoria possible i estem contents del resultat", han explicat en una roda de premsa els impulsors del pacte, que expliquen que no han sumat les entitats municipalistes perquè creuen que el Pacte s'ha d'impulsar des de la societat civil. "El padró és un tràmit administratiu que recull les persones que viuen en un municipi. La nostra prioritat és buscar formes perquè els veïns es puguin empadronar", asseguren.
Lamenten que Junts no s'hi hagi sumat
El text de l'acord busca blindar l'empadronament com a porta d'entrada a altres drets essencials, des de l'educació a la salut, passant per la regularització administrativa. En el document, es reclama especialment vetllar per deixar d'impedir l'accés al padró a les persones a qui els posen més traves, principalment immigrants i col·lectius vulnerables com la infància. Aquesta xarxa, que va començar a treballar conjuntament pel dret al padró coincidint amb les eleccions municipals del 2023, va comptabilitzar fa uns mesos un total de 37 municipis de diferent color polític a Catalunya que impedien el dret adequat al padró amb traves i impediments, requisits poc clars i terminis que anaven més enllà dels 3 mesos de la llei.
Aquests impediments es converteixen, han dit, en un "mecanisme de discriminació estructural que afecta famílies sense casa o en situació de vulnerabilitat i les expulsa del sistema de drets, "creant persones de segona o tercera categoria". "Agraïm el compromís dels partits polítics que sí que han subscrit el pacte. Creiem que és una acció política contundent i compromesa que té molt de valor", ha destacat Kautar Loukaini d'ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social).