La qüestió del padró és una de les carpetes que Junts per Catalunya ha posat a debat en la política catalana. El partit de Puigdemont ja va fer públic el seu posicionament de fer canvis legals en aquesta matèria, com per exemple prohibir els empadronaments als ocupes i que la Generalitat es faci càrrec dels més vulnerables. Ara, els juntaires han rebutjat sumar-se al Pacte pel Padró de Catalunya, que és impulsat per la Xarxa d'Entitats del Padró i compta amb el suport d’una vuitantena d’entitats del tercer sector, organitzacions de la societat civil, sindicats i col·legis professionals, que s’han afegit a les 14 entitats impulsores de la iniciativa. En una carta signada pel secretari general del partit, Jordi Turull, i la secretària d'organització, Judith Toronjo, Junts per Catalunya agraeix la seva invitació a formar part del pacte i s'obren a negociar-lo, però es reafirmen en les seves demandes d'exigir un finançament adequat i suficient per als municipis que han d'assumir l'empadronament i els serveis associats.
Els juntaires també demanen un pla de distribució territorial equilibrat que eviti la concentració excessiva en determinats municipis, així com la participació activa de les entitats municipalistes (ACM i FMC) en qualsevol acord sobre aquesta matèria. Des de Junts per Catalunya, a més, s'insisteix en una revisió de lleis, protocols i recursos necessaris per garantir tant els drets com els deures associats a l'empadronament. La missiva enviada per Turull i Toronjo subratlla que aquests elements han de formar part del pacte, tot i que els juntaires afirmen que "no discuteixen cap dels drets fonamentals que recull el manifest".
Des de Junts per Catalunya consideren que aquest pacte "no aborda amb profunditat qüestions fonamentals" per una gestió del padró que sigui "coherent" amb les eines i recursos que ara mateix té Catalunya. "La realitat és que hi ha un problema greu de recursos, amb ajuntaments completament col·lapsats que han d'assumir responsabilitats cada vegada més grans sense el suport financer ni logístic adequat per donar resposta al creixement demogràfic als seus municipis", denuncien en la missiva de Jordi Turull i Judith Toronjo. De fet, subratllen que cal "reconèixer i abordar els reptes reals (ocupació, frau en l'empadronament) amb honestedat i recursos, no només amb declaracions d'intencions". Diversos ajuntaments juntaires, com Martorell, Figueres, Vic, Sant Cugat del Vallès o Calella, han apostat per "posar ordre" i "complir la llei literalment" en aquesta qüestió, així com no acceptar els empadronaments als ocupes a menys que ho dictamini un jutge. Cal recordar que el padró és la forma d'accedir als serveis públics d'un municipi.
El manifest demana l'accés universal al padró per a totes les persones
El manifest que els juntaires han rebutjat sumar-s'hi destaca "la greu situació d’exclusió residencial, el creixement dels discursos d’odi i la criminalització de la pobresa com a elements que fan necessari un pacte polític ampli per garantir la igualtat de drets i que els veïns de tots els municipis puguin exercir el seu dret i la seva obligació d’empadronar-se”. El text assenyala les "dificultats i impediments" d’algunes persones per empadronar-se i l’arbitrarietat en l’aplicació de la llei, que “comporta desigualtat territorial i suposa una penalització per als ajuntaments que treballen assumint la protecció i el respecte als drets de les persones”.
Per tot això, el manifest demana l’accés universal al padró de totes les persones que viuen al municipi, amb independència de la situació administrativa o residencial i amb polítiques d'empadronament actiu i vies per fer-ho de forma prioritària. També reclamen transparència i informació pública per garantir el coneixement dels requisits i les vies d’accés al padró i la gestió del padró municipal.