Les proves d'accés a l'advocacia, que organitza el ministeri de Justícia, tornaran a fer-se aquest any exclusivament en castellà. Aquest examen, que se celebrarà el proper 27 de febrer, acollirà 900 graduats en dret catalans, que després de superar un màster d'accés a l'advocacia, pretenen la titulació que possibilita exercir la professió. L'examen se celebrarà a la Universitat Politècnica de Barcelona, cosa que per a molts candidats suposa un progrés, perquè fins el 2014 només es podia fer a Madrid. Però malgrat convocar-se a Barcelona, la prova es passarà exclusivament en castellà. No hi ha problemes lingüístics en les respostes, perquè serà una prova de tipus test. El ministeri ha ratificat que en el futur continuaria fent les proves només en castellà.
Reaccions de la conselleria
El conseller de Justícia, Carles Mundó, en una nota de premsa, ha protestat per aquesta mesura, tot afirmant que si l'examen només es fa en castellà i no inclou les altres llengües oficials és perquè l'Executiu espanyol "no en té ganes". Afirma que el 2015 la seva conselleria ja es va interessar pel tema i que estava disposada a assumir el cost de la traducció i a facilitar els recursos necessaris per tirar endavant la mesura. Assegura que hi havia un compromís en ferm per traduir el qüestionari el 2016, i que així consta a l'acta de la comissió tècnica sectorial de l'Administració de Justícia de setembre passat. Mundó subratlla que no està parlant d'una concessió política, sinó que està reivindicant un dret reconegut per les lleis vigents.
Altres queixes
El Consell de l'Advocacia Catalana, que agrupa els catorze col·legis professionals de Catalunya, ha mostrat la seva protesta davant aquest fet, tal i com va fer-ho l'any passat. Està indignat perquè considera que el govern espanyol, de qui depèn la prova, no té la menor sensibilitat lingüística. I ha anunciat que, com l'any passat, el seu representant a la prova avaluadora formularà una protesta pels fets. A més, ha destacat que el dret civil català té un paper absolutament marginal a les proves, i ha demanat que s'ampliïn les preguntes sobre el tema.
També s'han manifestat en contra de la decisió del ministeri de Justícia, l'Institut d'Estudis Catalans i la Societat Catalana d'Estudis Jurídics. Ambdós argumenten que la decisió del ministeri constitueix una vulneració de la Constitució, de l'Estatut i de la Carta Europea de les Llengües. I posen de manifest que aquest no és un comportament aïllat, sinó que l'administració de justícia espanyola incompleix de forma sistemàtica la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, tal i com va posar de manifest un informe del Consell d'Europa del 20 de gener.