Ara els sobiranistes catalans no saben què fer, si donar suport o no a la moció de censura de Pedro Sánchez contra Mariano Rajoy. Haurien de fer cas de Michelle Obama, que en plena campanya va fer la crida més emotiva als demòcrates: When they go low, we go high, que vol dir que "quan ells volen baix –referint-se al joc brut de Donald Trump– nosaltres hem de volar ben alt". Era una apel·lació a l’exigència moral dels ciutadans i a la noblesa de la política.

La corrupció a Espanya és un problema gravíssim, però la  iniciativa de Pedro Sánchez, tal com s’ha plantejat, no és més que un moviment desesperat del secretari general del PSOE per la seva supervivència política. Així ho ha entès tothom i tothom actuarà en conseqüència. Ni el PNB li donarà suport. Assistirem a un debat centrat a remoure tota la merda de tothom, per això els sobiranistes tenen l’oportunitat de demostrar que són capaços de construir un discurs diferent i més elevat, de volar més alt tenint ben present qui és el seu destinatari prioritari: Europa.

Hi ha sobiranistes partidaris de donar suport a tot el que sigui expulsar del poder Rajoy, altrament dit El Gran Repressor, i els que no estan disposats a passar per alt els atacs del líder socialista i la seva total connivència amb la repressió. Que ningú no s’ho prengui malament, però plantejar el debat en aquests termes té poc sentit. (I sobretot poc sentit independentista). Mai no s’arribarà a una votació el resultat de la qual depengui només dels sobiranistes catalans, però, si arribés, no cal dir que per fer-se perdonar Sánchez enduriria fins a l’infinit la seva retòrica espanyolista. Donar-li suport en aquestes condicions costaria de fer-ho entendre a bona part dels dos milions.

En resum, el sobiranisme no té res a guanyar pronunciant-se a priori a favor o en contra de Pedro Sánchez, però també seria un error fer-se el desmenjat i inhibir-se. Seria perdre una gran oportunitat de fer-se sentir i de fer-se notar amb la reivindicació dels valors democràtics que han inspirat i caracteritzat el moviment sobiranista.

La idea seria traslladar a Pedro Sánchez una proposta solemne de diàleg i reconciliació, un acord perquè els catalans puguin decidir el seu futur democràticament, com ho han fet els escocesos i els quebequesos sense que els seus líders siguin empresonats o exiliats, seria un missatge fàcil d’entendre a Europa i que posaria novament tothom al seu lloc. Rajoy ho rebutjarà, Rivera atiarà el conflicte amb l’estil d’Alternative für Deutschland, i Sánchez... Què farà Sànchez? Tindrà categoria d’estadista i estarà a l'altura de la història? El deixaran? Quedarà més clar que mai quins valors defensa cadascú i el sobiranisme podrà “mantenir la posició”.

Tal com va tot, és evident que el plet català només es pot resoldre a Europa, específicament en l’àmbit de la justícia europea. Sigui quin sigui el partit que governi a Espanya no canviarà d’actitud fins que no es vegi obligat per les sentències i les condemnes per l’atropellament dels drets humans. Així que tindrà més sentit que l’estratègia sobiranista estigui més pendent d’Estrasburg, de Berlín i de Brussel·les que de la politiqueria madrilenya. When they go low, we go high.