Leonor, una noia de 13 anys, ha llegit en públic l’article 1 de la constitució espanyola i avui aquesta història és portada a tots els diaris de Madrid, perquè aquesta noia és la primogènita de Felip VI, Rei d’Espanya, i hereva de la corona.
És el seu primer acte institucional, el que inaugura una corrua d’esdeveniments semblants, l’únic valor dels quals és el que els propagandistes d’aquesta curiosa empresa familiar li vulguin donar i/o el que els hi atorgui la imaginació i les il·lusions de la plebs errant, municipal i espessa de Rubén Darío. Aquestes portades vénen a dir que el de la princesa no és un d’aquests actes simbòlics als que està tan de moda titllar d’insubstancials, frívols i narcòtics –un observador més groller diria que són portades per a vestir la mona.
Per aquests que s’ho miren amb distància o fredor, per als que pensen que tot plegat és ridícul, hi ha una història que potser els consola. Al 2005, el príncep Carles d’Anglaterra va anunciar oficialment el seu prometatge amb Camilla Parker-Bowles, de qui n'era amant des que estava casat amb Diana de Gal·les. En sí, l’acte no tenia cap més substància que el blanqueig d’una infidelitat reial que tothom coneixia i de la que ningú no en volia parlar. Carles era –i encara és– el príncep hereu de la corona britànica, i els diaris d’allí, amb esperit de majordom, van fer portades de pòster, sucre i raspall:
Tots? No. The Independent va editar una portada aixafaguitarres –o realista, de realitat– amb el titular “Aquestes són les notícies que potser t’has perdut”, on s’informava de fets rellevants del dia, entre els quals el prometatge ocupava el racó de menor presència de la primera pàgina: a sota i a la dreta ("Altres notícies: Carles es casa"). Una actitud que no pocs hauran trobat a faltar en els diaris espanyols d’aquest dimecres.
