El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres iniciar la tramitació per lectura única d’una proposició de llei que vol endurir el règim sancionador contra les conductes que malmeten o embruten les infraestructures ferroviàries. La iniciativa ha tirat endavant amb el suport de la majoria dels grups parlamentaris: tots hi han votat a favor excepte la CUP, que s’hi ha oposat, i els Comuns, que han optat per l’abstenció. La proposta, presentada pel grup socialista, planteja modificar la Llei ferroviària 4/2006 amb l’objectiu d’ampliar i concretar les infraccions relacionades amb els danys al sistema ferroviari. En aquest sentit, s’hi incorporen accions com destruir, deteriorar, alterar o modificar qualsevol element vinculat al servei, tant pel que fa a les instal·lacions com al material rodant, i també es tipifica de manera explícita la realització de grafits i pintades en trens i altres espais ferroviaris.

Un dels punts centrals del text és l’augment significatiu de les sancions econòmiques. La reforma preveu triplicar els imports actuals, establint tres nivells d’infracció. Les faltes lleus podrien comportar des d’una simple advertència fins a multes de fins a 18.000 euros; les infraccions greus se sancionarien amb quantitats compreses entre els 18.001 i els 90.000 euros; i les molt greus podrien arribar a multes d’entre 90.001 i 900.000 euros, en funció de la gravetat dels fets i dels danys ocasionats.

La neteja de grafitis suposa una despesa de 12 milions d'euros

A més, el text posa èmfasi en l’impacte econòmic que tenen aquestes conductes sobre el sistema ferroviari. Segons dades aportades per Renfe, l’any 2023 la neteja de grafits als trens va suposar una despesa d'11,6 milions d’euros a Catalunya, una xifra que representa gairebé la meitat del cost total registrat a tot l’Estat. Això equival a una despesa diària d’uns 32.000 euros, fet que evidencia la magnitud del problema i la pressió econòmica que genera sobre els serveis públics.

Amb l’aprovació d’aquest primer pas, s’obre ara un període perquè els diferents grups parlamentaris puguin presentar esmenes, tant a la totalitat del text com a articles concrets. Un cop finalitzat aquest procés, la proposta es debatrà i es votarà de manera definitiva en una pròxima sessió plenària, on es decidirà si la reforma s’aprova de forma definitiva i entra en vigor.

El diputat de la CUP, Dani Cornellà, ha reconegut que existeix una problemàtica real vinculada als grafits, però ha advertit que no es pot situar com el principal focus del debat. En aquest sentit, ha assenyalat que les afectacions al servei ferroviari són molt més àmplies i, en alguns casos, fins i tot han comportat la supressió de trajectes, perjudicant directament els usuaris, que veuen limitada la seva experiència, fins i tot per qüestions com la visibilitat des de les finestres. Amb tot, ha criticat que es posi el focus en els grafiters com a “boc expiatori” per part d’Adif i Renfe, amb l’objectiu de desviar l’atenció del mal funcionament estructural de la xarxa. Cornellà ha posat en dubte l’eficàcia de la mesura i ha defensat la necessitat d’abordar altres causes de les incidències, com la caiguda d’arbres a les vies. En aquest punt, ha proposat impulsar canvis legislatius que permetin a Adif actuar de manera preventiva més enllà del domini públic, sense necessitat de permisos, i ha reclamat que l’exigència i contundència que es vol aplicar als grafiters també s’apliqui als gestors ferroviaris.