El ciutadà Mariano Rajoy caminava de pressa aquest dimecres per arribar al registre de Santa Pola, primer dia de feina, mentre a més de 600 quilòmetres continuava la batalla per la cursa a liderar el Partit Popular, a Génova 13. Rajoy feia tard, però això no és el que més l'angoixava. Els seus deien que estava preocupat per si la contesa a Madrid s'escapava de les mans, després de negar-se al cop de dit del seu predecessor, José María Aznar. I és que a mesura que passen els dies, una majoria d'alts càrrecs del PP pren partit per un o altre candidat, enmig d'una divisió total entre el seu exgovern i els territoris.

La fita d'aquesta setmana era la guerra pels avals, que amenaçava de ser la primera exhibició de força entre els tres principals candidats a liderar el Partit Popular: Soraya Sáenz de Santamaría, María Dolores de Cospedal i Pablo Casado. Era l'estratègia de força que Susana Díaz va intentar emprar amb Pedro Sánchez a les primàries del PSOE l'any 2016. Previngut, el comitè organitzador del PP va limitar la validació de les candidatures a les 100 primeres signatures necessàries, però Cospedal (3.336 avals) i Casado (més de 5.000) sí que van intentar treure múscul dels seus suports, alhora que l'equip de Santamaría guardava silenci per no mostrar massa les cartes.

Tanmateix, sis exministres donen ja suport a l'exnúmero dos de Rajoy. El primer a pronunciar-se va ser l'extitular de Foment, Íñigo de la Serna, qui en una compareixença a Santander cap a les 11h del matí va posicionar-se a favor de Santamaría. Els rumors sobre que ambdós podrien haver concorregut a la contesa plegats feia dies es gestaven; tanmateix, de la Serna es va limitar a assegurar que faria "tot allò que estigués a les seves mans" perquè guanyés. El mateix va fer l'exportaveu i exministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, qui va atribuir-li que era la "millor candidata per a presidenta".

A aquests suports, també caldria sumar-hi el de l'exministre d'Energia, Álvaro Nadal, el de l'exministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro ―clàssics sorayistes, tot i que no ho haurien declarat en públic en aquesta ocasió― el de l'exministra de Treball, Fátima Báñez, i el de l'exministre de Sanitat i dirigent del PP basc, Alfonso Alonso. És a dir, el dels abans anomenats "sorayos", que conformaven el pinyol de Santamaría a la Moncloa i on s'hi suma José Luis Ayllón, qui va ser cap de gabinet de Rajoy abans de la moció de censura, i abans, secretari d'Estat de Relacions amb les Corts.

En aquest sentit, Ayllón, Báñez i Alonso van ser de fet els qui la van acompanyar a la candidata a la seu de Génova 13 a les 13h per presentar els seus avals, dels quals no en van voler exposar la xifra real, més enllà de la centena reglamentària. A les portes de l'edifici, Santamaría va advocar per primer cop per la negociació i integració en la seva llista "abans, durant i després" del congrés dels dies 20 i 21 de juliol.

En darrera instància, l'exvicepresidenta també comptaria amb el dirigent andalús Juanma Moreno, com a màxim exponent d'un dels territoris ―juntament amb Alonso, qui és en paral·lel el president del PP basc―.

santamaria efe

A l'altra banda del ring, Cospedal també tindrà dos suports essencials de l'anterior govern Rajoy: el primer, l'exministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido; i segon, l'exministra de Sanitat, Dolors Montserrat, qui serà la portaveu de campanya de la vicesecretària general ―que tanmateix, deixarà el càrrec aquest divendres quan sigui nomenada oficialment candidata―. Són els únics extitulars del gabinet ministerial que s'han posicionat del seu costat pel moment, per bé que la dona forta del partit deia que no la sorprenien el suport de De la Serna i Báñez a la rival de Valladolid.

Per la banda dels territoris, la lideressa del PP de Castella-la Manxa comptarà amb el seu bastió autonòmic, a més de dos fortins que solien ser clàssics al PP: Múrcia i Madrid. En el segon dels casos, el president Ángel Garrido va posar-se de la banda de la dirigent, una de les persones de més confiança de l'expresidenta Cristina Cifuentes, qui va ser una baronessa col·locada per Cospedal.

En tercer lloc, Casado arribava a la seu de Génova acompanyat per l'altre vicesecretari, Javier Maroto, Isabel Díaz Ayuso, de l'equip de Cifuentes, i amb el suport de l'altra jove vicesecretària, Andrea Levy, que no era a la seu del partit.

Els qui de moment no s'han posicionat són la presidenta del Congrés, Ana Pastor, qui va dir que estava "decebuda" perquè el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, no es presentava a la batalla. Feijóo tampoc va explicar a quina donaria suport, per bé que els rumors sobre que Cospedal es va presentar perquè ell no ho feia havien estat una constant dimarts. La secció valenciana, liderada per Isabel Bonig, també es mostra neutral: de fet, la candidatura de l'exministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, no va ser avalada oficialment per la seu autonòmica.

La resta de rivals, fins a completar l'elenc de set, seran el diputat José Ramón García Hernández i l'expresident de Noves Generacions del País Valencià José Luis Bayo i Elio Cabanes, un regidor del PP anti-Rajoy. Els tres darrers, amb menys opcions inicialment.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat