El procés català i la repressió contra els independentistes per part de l'Estat espanyol ha estat present en els últims dos Consells sobre Drets Humans de l'ONU i hi podria tornar a ser al proper que se celebrarà al setembre. Hi ha estat malgrat les pressions de la diplomàcia espanyola, que han intentat impedir que Catalunya pogués portar les seves reivindicacions al cor de l'organisme internacional.

Catalunya va arribar per primer cop al ple de l'ONU a través d'un discurs de l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé, que va intervenir al ple davant la resta d’estats i associacions per defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya, la "violència desproporcionada i horrible" de l'1-O i l’existència de presos polítics. Aquest dimarts la reivindicació hi va tornar, de la mà de l'advocat Jordi Palou que, en nom dels familiars dels presos i exiliats, va denunciar l'actuació de la justícia espanyola en el cas de l'1-O davant del ple.

Per Catalunya no és fàcil tenir veu a l'ONU, en no tractar-se d'un estat, però es podria dir que la causa independentista té un padrí. Es tracta de l'Association Bharathi Centre Culturel Franco-tamoul (Bharathi CCFT), una petita ONG que té com un dels seus principals objectius defensar el dret a l'autodeterminació dels pobles i que s'ha mostrat sensible al cas català oferint part del seu temps d'intervenció al ple del Consell de Drets Humans a les reivindicacions independentistes. 

 

Ho ha fet malgrat els impediments i les pressions que ha fet Espanya. Ja al març l'independentisme va haver de driblar les pressions de la diplomàcia espanyola amagant el nom de l'orador, en aquella ocasió l'eurodiputat Jordi Solé, dins l'ordre del dia per evitar que fos vetada. Els diplomàtics espanyols no van saber que el cas català seria tractat al ple fins que la intervenció del republicà va començar. En sentir-ho, els representants espanyols presents a la sala es van mostrar indignats i van arribar a demanar torn de rèplica per contrarestar-ho.

"Si hi ha més pressions, ho reportarem"

Un dels responsables de l'ONG consultat per El Nacional assegura que després d'aquesta primera intervenció, el control i les pressions d'Espanya a l'organització van augmentar. De fet, la mateixa font explica que arran de les paraules de Solé, els diplomàtics espanyols van anar a parlar amb l'ONG per dir-los que el cas català no té res a veure amb els drets dels pobles que defensa l'organització i que no poden comparar-ho perquè a Catalunya "no mor gent". A més, assegura que es van interessar per qui hi havia darrere l'associació i quin vincle tenien amb Catalunya. 

Després de la intervenció de dimarts, relata el responsable de l'organització, la pressió no va ser tan forta i els diplomàtics espanyols ―que de moment són els mateixos dels de l'època de Mariano Rajoy, ja que encara no han estat substituïts― van evitar mostrar la seva ira contra el discurs de l'advocat dels familiars dels presos i exiliats, i simplement van demanar una còpia del discurs als responsables de l'ONG. "Aquesta setmana o la que ve vindran a parlar", asseguren, però, des de l'ONG, que també defensen que estan acostumats a les pressions dels estats i que no deixaran que interfereixin en la seva tasca. A més, asseguren que si torna a haver-hi pressions "ho reportarem" als òrgans de l'ONU encarregats d'aquest afer. 

"Per mala sort Catalunya no té presència aquí (a l'ONU), però nosaltres estem preparats per donar-los l'oportunitat de parlar", assegura el mateix responsable, que defesa que l'ONG podria tornar a oferir un espai a la reivindicació independentista en el proper Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, que tindrà lloc al setembre, i organitzant altres esdeveniments. L'Association Bharathi Centre Culturel Franco-tamoul (Bharathi CCFT) té per objectiu "donar veu a tota la gent que pateix ocupació" i, en aquest sentit, donen "suport a la causa catalana". De fet, un membre de l'organització va visitar Catalunya l'1 d'octubre per veure el desenvolupament del referèndum. 

Bharathi CCFT va néixer l'any 2014 per enfortir els intercanvis culturals, la cooperació i la comunicació entre França, l'Índia, Sri Lanka i altres països on es parla la llengua tàmil. Tot i això, també tenen com a principal objectiu "promoure els drets humans, la no-violència i la solució pacífica de conflictes" i defensar el dret a l'autodeterminació dels pobles. D'aquesta manera, defensen des del cas català fins al del poble sahrauí, passant pel del Quebec.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat