Només fa dos dies que va sortir de la presó i només dues nits que ha pogut tornar a dormir a casa després d'haver passat 32 dies tancat a la presó d'Estremera amb els altres cinc consellers, mentre les conselleres eren a la presó de dones d'Alcalá-Meco. Jordi Turull ha visitat aquest matí a El Món a RAC1, on ha narrat un emotiu relat de vivències sobre el seu empresonament, allunyat quasi completament de la realitat i de tot allò que passava a l'exterior, fins i tot de quasi tots plans de campanya del seu partit perquè no podia contactar amb ells.

Amb el cap en els seus companys encara empresonats, Turull ha volgut fer saber que "si ens prohibeixen el groc, que sàpiguen que hi ha una bandera catalana que porta quatre barres per cada un que està a la presó" perquè, a més, tot i que sis n'hagin sortit, "tenim un regust molt dolent perquè vam entrar junts i volíem sortir junts". I és que, a la presó, "entres en una dimensió desconeguda".

Fins el dia abans, dia festiu perquè era Tots Sants, no va rebre la citació que l'obligava a viatjar a Madrid. De fet, tant ell com el seu advocat es van assabentar per la premsa abans que per l'avís de l'Audiència Nacional. Aquell 2 de novembre, ell va ser el primer a declarar. Havia de passar primer el vicepresident Oriol Junqueras, però no va poder ser perquè el seu advocat estava al Tribunal Suprem amb els membres de la Mesa del Parlament perquè, ells, també havien de declarar aquell mateix dia, tot i que, finalment, el jutge Pablo Llarena els deixés una setmana més per preparar-se la defensa.

No ser escoltat

La jutgessa Carmen Lamela "mirava el mòbil i l'ordinador" mentre l'advocat els feia les preguntes, "no escoltava a ningú", s'ha lamentat Turull, al mateix temps que ha posat de relleu que, tot i que provaven de pensar que "no passaria res", mentre esperaven "no ens podíem comunicar amb ningú perquè no hi havia cobertura" i, per més inri, "ningú no ens va portar begudes ni menjar, vam recollir monedes i vam menjar una bossa de patates, encara que no tens gana en moments així".

També els va semblar estrany que, normalment, a la vistilla fan passar les persones denunciades de forma individual, però ells no ho van poder fer així. En una sala en què quasi ni hi cabien, els van fer entrar als vuit junts. I, després, va arribar el moment: hi havia molta gent i policia als passadissos que feia una estona eren buits i "llavors començaven a cridar gent, com el vicepresident, i no els veies sortir".

Va ser en aquell moment que els van emmanillar, per darrere. "Vaig demanar que per què no em posaven les manilles davant, però no hi va haver discussió sobre això, me les van deixar darrere", ha recordat Turull, que ha explicat visiblement emocionat que "quan et veus tu emmanillat, no impressiona tant" i que "va ser quan vaig veure Borràs que em vaig quedar impressionat".

Crònica d'una realitat desconeguda

És llavors quan "entres en una dimensió desconeguda": "Ens van treure les ulleres i tot perquè no et puguis suïcidar", ha relatat el conseller, al mateix temps que ha assegurat que sempre prenen mesures d'aquest tipus encara que a l'economat de la presó puguis comprar llaunes de tonyina —que són més perilloses— perquè, de fet, "l'altre dia, quan vam anar a declarar, no ens van donar ni aigua perquè no ens suïcidéssim amb el plàstic".

Aquell dia, 2 de novembre, continua el relat, "al calabós és una sensació molt tètrica, cadascú estàvem sols i no podies parlar amb ningú, perds la noció del temps". Després d'això, ha explicat que "quan em van entrar a la furgoneta, hi havia el conseller Romeva, on anàvem era com un camió dels congelats" i, a més, "a la furgoneta tampoc no ens van posar les manilles per davant i si fas un moviment estrany s'estrenyen més. No ens podíem ni gratar el nas". "Jo va haver-hi un moment que queia contra el conseller Romeva a la furgoneta perquè els seients rellisquen i tal i com agafen la rotonda i amb les manilles darrere no hi pots fer res", narra el conseller.

En arribar, finalment, a Estremera, "ens van fer la típica foto de les pel·lícules i després ens van fer despullar". Això sí, Turull ha confessat que "la primera cara de la presó va ser un senyor molt amable". Després de voltar per diferents presons, quan van arribar a la que hi serien per 32 dies, es van retrobar amb els altres consellers: "La retrobada a Estremera va ser molt emotiva, ens vam abraçar tots", explica. 

Justament per això, ha volgut posar especial èmfasi en el fet que estiguessin junts i que compartissin cel·la amb un altre conseller perquè Jordi Sànchez i Jordi Cuixart estan separats i "és molt diferent". Ara bé. També ha volgut fer saber que "al principi no ens deixaven anar a missa per veure'ns entre nosaltres" —tot i que sí que ha dit que aquestes dues últimes setmanes sí que els van deixar—, així com que "no ens deixaven fer activitats fora del mòdul perquè ens trobéssim tots" perquè "no volien que fessin la foto".

Per tot plegat, Turull ha demanat que "la gent enviïn cartes als que encara són a la presó" perquè "cinc cartes t'arreglen tota una tarda, això allà és moltíssim, et fa treure de l'aïllament", mentre ha explicat que "les cartes les obren davant teu". Això sí. També ha volgut deixar clar que "la desintoxicació del mòbil és tan bèstia, que ara passes molta estona sense mirar el mòbil i avui encara no he mirat diaris".

13 hores al dia

La vida a la presó funciona amb uns altres ritmes. "La família et pot ingressar tots els diners que vulgui, però tu només et pots gastar 100 euros a la setmana" i no només això. A banda que només podien fer 10 trucades de 5 minuts a la setmana, "havies d'acreditar que aquell telèfon corresponen a aquelles persones" i "saber-te el telèfon de memòria", vivien 13 hores al dia a la cel·la.

"A les 7.45 fan recompte i hem d'estar visibles els dos: jo em dutxava abans del recompte i Rull després", relata Turull, que afegeix que, a més, "la gent menja molt ràpid, a les 8.30 baixàvem i a les 13.30 tornaves a pujar a la cel·la". "Estàvem 13 hores al dia a la cel·la: a les 16.30 tornaves a baixar i a les 19.30 tornaves fins el dia següent a la cel·la".

Allà, miraven la televisió. Ara bé. El conseller ha puntualitzat que "per Rull i per mi mirar la tele era el doble de condemna perquè només veiem certs canals que deien el que deien", tot i que ha volgut deixar ben clar que "la relació amb els companys de mòdul va acabar sent excel·lent" perquè, a més, "la gent relació amb els companys de mòdul va acabar sent excel·lent".

A tall d'anècdota, ha volgut treure un somriure dels oients relatant com "vaig demanar per planxar la camisa per quan anéssim a declarar i els presos es van riure", però, després, "em van ensenyar tàctiques per planxar la camisa perquè la gent s'acaba espavilant".