Properament, podríem sentir el català als plenaris del Parlament Europeu. Dos dels candidats a presidir l'Eurocambra s'han posicionat a favor de l'ús de la llengua catalana dins les seves parets, encara que no pugui ser considerada una llengua oficial europea.

Després que avui un grup d'eurodiputats catalans ho hagin demanat per carta a tots els candidats, el socialista Giani Pitella i la conservadora reformista Helga Stevens s'han compromès públicament a defensar aquesta fita si surten elegits en les eleccions que es celebraran el proper dimarts. De moment, els candidats d'altres grups com Antonio Tajani, pel grup dels populars, o Guy Verhofstadt, per l'ALDE, no s'han manifestat al respecte.

Pitella, candidat socialista, ha assegurat que "si la demanda arriba a la Presidència del Parlament Europeu" durant el seu mandat hi expressarà "una posició favorable". Ho ha dit aquest divendres en declaracions a la Cadena SER on ha argumentat que vol "reforçar el multilingüisme perquè a Europa hi ha moltes llengües que com el català són parlades per milions d'europeus i han de poder ser usades a l'Eurocambra".

El cost econòmic no és problema

Segons el socialista, el problema del cost econòmic, utilitzat com a argument per rebutjar la proposta en altres ocasions, no seria un impediment. "Pot fer-se sense cap cost financer perquè hi ha tants intèrprets d'espanyol que poden traduir el català que no costarà res al pressupost" ha explicat.

Poques hores després d'aquestes paraules de Pitella, ha estat la candidata dels conservadors, Helga Stevens, qui també s'ha posicionat a favor del català. Interpel·lada a Twitter per l'assessor al Parlament Europeu Aleix Sarri, ha assegurat que el català "sens dubte ha d'utilitzar-se al plenari del PE" i ha insistit en la defensa del multilingüisme.

Un llarg debat

Així podria posar-se punt i final a un debat obert des de fa anys. Un dels últims capítols va ser quan, l'any 2015, el president de la cambra, Martin Schulz, va ratificar la impossibilitat que el català es pogués fer servir mentre no fos llengua oficial de la Unió Europea.

En una carta de resposta a l'entitat Plataforma per la Llengua i a diferents europarlamentaris catalans, explicava que era "conscient de la importància del català com a llengua regional parlada per molts ciutadans de la Unió Europea i el seu estatus constitucional a nivell nacional",  però tot i això no podia "beneficiar-se del règim lingüístic general aplicable al Parlament Europeu".