El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha lamentat que “la crítica de les resolucions judicials no sempre té una vocació constructiva”, i que a voltes “entren en la desqualificació personal del jutge o tribunal que les dicten, i busquen obertament el descrèdit i la deslegitimació de tot el sistema de justícia”. És l’“alerta” que el president del TSJC ha fet aquest migdia, en el seu discurs de benvinguda als 73 jutges i jutgesses que han promès el càrrec i s’incorporen a jutjats catalans. En l’únic moment expressant en català, a més de la clausura de l’acte, Barrientos ha assegurat que aquesta crítica a les resolucions judicials “comporta perills quan els que ho fan ostenten qualsevol representació pública, en la mesura que contribueixen a soscavar els fonaments mateixos que donen suport a la nostra organització social”.
La jura dels nous jutges s’ha realitzat en el Palau de Justícia amb mesures contra la Covid-19, que no ha permès l’assistència de familiars ni de representants dels cossos policials i d’altres representants de la judicatura, com els col·legis de l’Advocacia i de Procuradors. El 29 de novembre passat es va dur a terme l’acte oficial, amb la presència del rei espanyol.
El president del TSJC, durant el seu discurs, avui / TSJC
Complement per als jutges
En el seu discurs, el president del TSJC s’ha felicitat per l’arribada dels nous jutges davant les elevades vacants de jutges i de lletrats de l’Administració de Justícia que acumula Catalunya per distints factors. És per això, que per primera vegada totes les associacions de jutges van acordar de demanar al Ministeri de Justícia que aprovi un complement econòmic per treballar al nostre país, tot i que només pensat per als jutges. Hi ha qui proposa altres mesures, com ara allargar el temps que els jutges han d’estar en el primer destí, que ara és de dos anys.
El president del TSJC, que té el mandat caducat com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), ha recordat als nous jutges (la majoria dones) que han de respectar la llengua pròpia de Catalunya així com el Dret Civil Català. “Heu de dispensar un escrupolós reconeixement dels drets lingüístics dels ciutadans que intervinguin en els processos, respectant en tota la seva dimensió la seva opció lingüística, des de testimonis, pèrits i professionals”.
Finalment, el president del TSJC també ha fet una crítica al Departament de Justícia en assegurar que “la jurisdicció a Catalunya no és homogènia ni en dotacions de mitjans ni en organització de treball ni en desenvolupament tecnològic”. I ha afegit: “Trobareu algunes seus amb edificis nous i equipaments òptims per desenvolupar la vostra funció judicial, però també altres clarament deficitaris, inclòs per la salut i la seguretat personals dels professionals que hi treballen”, i ha conclòs: “La sala de govern del TSJC mai deixarem de reclamar una actuació correctora de les deficiències davant l’administració prestacional responsable”. És a dir la Generalitat. Fa temps, que des del Departament de Justícia s’exigeix al Ministeri de Justícia una major partida pressupostària per adaptar nous jutjats, així com revertir-hi les taxes judicials que es recapten a Catalunya.
Foto principal: El president del TSJC, Jesús M. Barrientos, en un judici /ACN