El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, defensa aplicar l'amnistia a la malversació del procés per "les regles de la lògica i del sentit comú" i acusa el Tribunal Suprem d'haver vulnerat els drets de Dolors Bassa en negar-li aquesta mesura. En una ponència de 65 pàgines que es debatrà al ple del 6 d'octubre, proposa anul·lar les resolucions de l'alt tribunal que van impedir amnistiar l'exconsellera i ordenar-li que dicti una nova resolució que declari amnistiat el delicte. Tot i que el text se centra en el recurs de Bassa, el seu abast va molt més enllà del seu cas particular, ja que la decisió que adopti el Constitucional establirà el criteri que s'haurà de seguir en els altres procediments vinculats a la malversació de l'1-O, inclosos els de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta de dirigents independentistes als quals el Suprem ha negat l'amnistia.
Aquest pronunciament arriba després que el Constitucional ja marqués el camí el passat 22 de setembre, quan la majoria del ple va rebutjar, per set vots a cinc, una primera ponència contrària a l'amnistia, elaborada pel magistrat José María Macías sobre el recurs de Jordi Turull. Macías defensava mantenir la negativa del Suprem a amnistiar la malversació, però la majoria dels magistrats no va compartir el seu criteri i li va encarregar una nova proposta favorable a l'aplicació de la llei, que es debatrà també el 6 d'octubre. Aquell mateix dia s'examinarà la ponència de Conde-Pumpido sobre Bassa.
Tot i que cada recurs té el seu propi magistrat ponent, és el conjunt del tribunal qui pren la decisió definitiva, i la primera sentència que s'aprovi fixarà la doctrina que haurà de guiar la resolució dels altres casos. Això obre la porta a aplicar l'amnistia als altres condemnats i processats per malversació, entre els quals també hi ha Raül Romeva, Toni Comín i Lluís Puig, encara que cada situació judicial s'haurà de resoldre formalment i el Suprem haurà de fer efectives les decisions que corresponguin.
L'enriquiment personal, al centre del conflicte
Un dels principals retrets de la ponència se centra en la interpretació que el Suprem va fer de l'enriquiment personal. L'alt tribunal havia considerat que els dirigents independentistes van obtenir un benefici patrimonial perquè van destinar diners públics al referèndum de l'1 d'octubre i es van estalviar haver de sufragar-ne les despeses amb el seu patrimoni. Conde-Pumpido rebutja aquest raonament i recorda que la llei d'amnistia estableix un concepte propi d'enriquiment, diferent del que s'utilitza per determinar l'existència del delicte de malversació. Segons la ponència, la voluntat del legislador era excloure els desviaments de fons destinats a la corrupció personal, però no les despeses vinculades als objectius del procés independentista.
El president del Constitucional sosté que aquesta distinció és l'única compatible amb "les regles de la lògica i del sentit comú" i amb la finalitat de la norma. En aquest sentit, retreu al Suprem que hagi justificat l'exclusió de determinats casos de malversació "no pel que la norma diu, sinó pel que la Sala entén que hauria d'haver dit". La ponència considera que aquest criteri redueix dràsticament les possibilitats d'aplicar l'amnistia a les conductes que precisament es pretenien incloure en el seu àmbit i que, en conseqüència, vulnera els drets fonamentals de Bassa.
Una contradicció "flagrant i insoluble" del Suprem
El text també desmunta el segon argument utilitzat per negar l'amnistia: el risc que una eventual independència de Catalunya hagués perjudicat els interessos financers de la Unió Europea. Conde-Pumpido assenyala que aquesta justificació entra en contradicció amb la mateixa sentència del Suprem del 2019, que havia descartat que les actuacions dels dirigents independentistes fossin efectivament capaces d'aconseguir la secessió. La ponència considera incompatible que el tribunal negués aleshores aquesta possibilitat i que posteriorment invoqués el risc d'independència per impedir l'amnistia. "La contradicció és flagrant i insoluble", afirma.
A més, Conde-Pumpido es remet a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea del 16 de juliol del 2026, segons la qual una eventual reducció de les aportacions d'un estat membre derivada de la secessió d'una part del territori no comporta, per si mateixa, una afectació dels interessos financers europeus. La ponència considera que aquest pronunciament és "diametralment oposat" al criteri del Suprem i reforça la necessitat d'anul·lar les seves resolucions.
El Constitucional haurà de debatre i votar la proposta el 6 d'octubre, en un ple que també abordarà el recurs de Jordi Turull. Si prospera aquest criteri, el Suprem haurà de revisar la seva negativa a amnistiar la malversació de Bassa, una decisió que també pot tenir conseqüències per als altres procediments vinculats al procés independentista, inclòs el de Carles Puigdemont.