La polèmica sobre la sèrie La gran aventura de la lengua española ha arribat aquest dimarts a la comissió mixta de Control Parlamentari de RTVE. El president de la corporació pública, José Pablo López, ha admès que el programa pot haver incorregut en una “manca de contrapunts” en el tractament d’un tema tan sensible com la relació entre el castellà i altres llengües, especialment en el context colonial, però ha rebutjat amb contundència que es tracti d’un intent de “blanquejar un genocidi cultural”.
La controvèrsia es remunta a finals de juny, quan un dels capítols de la sèrie, presentada pel periodista Iñaki Gabilondo i emesa a La 2, afirmava que la conquesta espanyola no va imposar l’aprenentatge del castellà als pobles amerindis. El programa defensava que la llengua castellana no va ser obligatòria als territoris colonials i que, fins i tot, es va produir una tasca de conservació de les llengües indígenes. Aquestes afirmacions van encendre el debat públic i van provocar crítiques d’experts i formacions polítiques, que acusen l’espai de difondre una visió esbiaixada de la història.
Junts i ERC collen el president de RTVE
En aquest context, Junts per Catalunya va demanar la retirada del programa i va reclamar explicacions a RTVE. El senador Francesc Ten, de la mateixa formació, ha estat especialment crític durant la sessió parlamentària: “El to de revisionisme ‘guay’ del capítol 3 fa pensar que alguna cosa ha fallat en els filtres de rigorositat, capacitat i ciència de la sèrie”, ha denunciat. Ten ha lamentat que el documental no abordi períodes en què les autoritats espanyoles imposaven el castellà a territoris com Catalunya, el País Basc o Galícia, ni tampoc la persecució del català, i ha reclamat “algunes correccions”.
Des d’Esquerra Republicana, el diputat Francesc-Marc Álvaro ha anat encara més enllà i ha qüestionat el rigor històric del programa. Segons ha exposat, la sèrie “basteix falsedats, mites i inexactituds” sobre l’impacte de la conquesta sobre els pobles amerindis i contribueix a “blanquejar i adulterar davant del gran públic un passat de genocidi cultural i imposició”. Álvaro ha recordat que entre 1550 i 1782 la Corona de Castella va dictar almenys 32 cèdules per fomentar l’ensenyament en castellà a les comunitats indígenes i ha situat el programa en un context de “lluita cultural” impulsada per la dreta.
Els d’@Esquerra_ERC hem preguntat al president de Rtve, José Pablo Lòpez, per la sèrie documental “La gran aventura de la lengua espanola”, un programa on s’explica que els “conquistadores” no van prohibir ni marginar ni perseguir les llengües dels pobles amerindis. Un escàndol. pic.twitter.com/I2erzBuIPB
— Francesc-Marc Álvaro (@fmarcalvaro) July 13, 2026
🗣️ Si RTVE vol fer divulgació històrica, ha de fer-la amb rigor. Convertir afirmacions discutibles en "inqüestionables" i silenciar dècades d’imposició del castellà no és fer un bon servei públic. Calen rectificacions i matisos.
— Junts per Catalunya Congrés i Senat (@JuntsxCatMadrid) July 13, 2026
🎥 @ftenc al president d'RTVE pic.twitter.com/otYNNO1STL
Nega un blanquejament
López, però, ha rebutjat aquesta interpretació: “No crec que ningú blanquegi un genocidi dins d’aquesta sèrie. Són paraules majors”, ha afirmat. El president de RTVE ha defensat la trajectòria dels experts que han participat en el projecte, entre els quals el director de la Reial Acadèmia Espanyola, Santiago Muñoz, i ha subratllat que la sèrie es va gestar el 2022 i es va formalitzar el 2023, sota la presidència anterior de José Manuel Pérez Tornero.
Amb tot, ha admès que el programa podria haver ofert una visió massa unívoca: “En un assumpte tan sensible com la memòria històrica i colonial, la sèrie o l’emissió ha pogut pecar d’una perspectiva unívoca”. En aquest sentit, ha anunciat que RTVE prendrà mesures després de l’estiu per “ampliar el focus”, ja sigui amb debats específics o amb fórmules que permetin contraposar diferents punts de vista, incloses les tesis que defensen que el castellà va ser imposat a l’Amèrica Llatina. El president de la corporació ha deixat clar, però, que no es retirarà el programa ni es qüestionarà la feina dels seus responsables: “RTVE no censurarà ni deixarà d’emetre el programa. El que farem és el que ha de fer un mitjà democràtic, que és ampliar el focus”.
El debat de fons, segons coincideixen molts experts, és complex. La castellanització de les poblacions indígenes no va ser un procés uniforme. Durant els segles XVI i XVII, en plena etapa d’evangelització, es va afavorir l’ús de llengües indígenes com el nàhuatl, el quítxua o el guaraní per facilitar la catequesi. No obstant això, a partir de finals del segle XVIII, amb la Reial Cèdula de Carles III, el castellà va començar a consolidar-se com a instrument d’unificació i control polític, fet que va marcar un canvi de rumb en les polítiques lingüístiques de l’imperi.
Les conseqüències d’aquest procés encara són visibles avui. De les aproximadament 1.200 llengües que es parlaven a Amèrica abans de l’arribada dels europeus, actualment en sobreviuen poc més de 500, i una part important es troba en risc de desaparició.
Malgrat els aclariments de López, les explicacions no han convençut tots els grups parlamentaris. Álvaro ha replicat que no es tracta d’un problema de context sinó de rigor: “Vostè ha defensat el rigor i no és acord amb la seva presidència. No barregem el futbol”, ha etzibat, en referència a l’argument del president sobre el compromís de RTVE amb el plurilingüisme, exemplificat amb les retransmissions esportives en català i gallec.