La polèmica està servida. El programa La gran aventura de la lengua española emès a La 2 de RTVE afirma que la conquesta espanyola no va imposar als amerindis l'aprenentatge del castellà. Presentat pel periodista Iñaki Gabilondo, asseguren que "la utilització de la llengua castellana no va ser obligatòria en cap dels virregnats, capitanies o audiències del nou món, ni tampoc va proscriure la utilització de les llengües indígenes, sinó que va dur a terme la més important tasca de conservació i salvament que s'ha produït en tota la història de les colonitzacions". Aquestes afirmacions han encès la polèmica a les xarxes socials i ha comportat un extens debat sobre si la llengua va ser imposada a les colònies espanyoles d'Amèrica o no. Però, què en diuen els experts?
✍️La conquista española no impuso a los amerindios el aprendizaje del castellano.
— La 2 (@la2_tve) June 22, 2026
No te pierdas el programa completo de 'La gran aventura de la lengua española', con Iñaki Gabilondo.https://t.co/lKRs94Xh3G pic.twitter.com/9F4vMxMVOX
De l'evangelització a la Reial Cèdula de Carles III
Per entendre com els territoris americans van adoptar la llengua espanyola, primer cal apuntar que la castellanització dels pobles indígenes no va ser un procés lineal ni uniforme. De fet, els experts distingeixen entre dues etapes molt diferenciades: la primera als segles XVI i XVII amb una certa tendència a afavorir la diversitat de les llengües per promoure l'evangelització de la població indígena; i la segona a partir del 1770 amb l'aplicació de la Reial Cèdula, que va començar a considerar el castellà com un instrument d'unificació i control de l'imperi. Així, les polítiques lingüístiques de l'imperi espanyol envers les seves colònies van canviar segons els interessos religiosos, polítics i administratius de cada moment.
D'aquesta manera, en la primera meitat de l'època colonial espanyola, els segles XVI i XVII l'interès de la Corona va recaure en l'evangelització de la població indígena. Durant aquelles primeres dues dècades de la colonització, els poders eclesiàstics van afavorir la utilització de llengües indígenes generals per evangelitzar i administrar els territoris americans, segons explica la mexicana Dorothy Tanck de Estrada en un article publicat a la Enciclopedia de la literatura en México (ELEM). En el marc d'aquesta política relativament tolerant amb les llengües indígenes, els sacerdots havien de conèixer-les i sovint la catequesi s'impartia en aquestes llengües, com per exemple, el nàhuatl, el quítxua o el guaraní, ja que es considerava la millor via per evangelitzar les poblacions americanes.
Si bé és cert que aquesta política d'evangelització d'Amèrica va afavorir a la diversitat, tot va canviar a partir del 1770. Aquell any, l'aplicació de la Reial Cèdula de Carles III va comportar un punt d'inflexió per les llengües indígenes. Doncs a finals del segle XVIII i principis del XIX, la castellanització va adquirir un caràcter més polític, segons Tanck de Estrada. En aquest moment, el castellà es va començar a considerar un instrument d'unificació i control de l'imperi i tant l'arquebisbe Francisco Antonio de Lorenzana com el rei Carles III, defensaven que la diversitat lingüística podia afavorir la desobediència i dificultar el govern dels territoris americans.
Així, quan van començar els processos d'independència dels països de l'Amèrica Llatina, a principis del segle XIX, la castellanització ja no tenia marxa enrere. De fet, el filòleg hispànic Ignacio Ahumada explica en un article publicat a la revista Káñina, de la Universitat de Costa Rica, que la nova orientació va influir posteriorment en les polítiques lingüístiques dels estats independents hispanoamericans, que van reforçar encara més la centralitat del castellà.
Una de cada tres llengües es troba en risc de desaparició
Les dades són esfereïdores. S'estima que a Amèrica hi havia al voltant de 1.200 idiomes diferents parlats per prop de 60 milions de persones, segons Món Charles C. Mann, autor del llibre 1491-Una nueva historia de las Américas antes de Colón. D'aquests, hi havia 24 milions de parlants de llengües natives a Mesoamèrica i 25 més a l'Amèrica del Sud. En l'actualitat, només queden 556 llengües indígenes a l'Amèrica Llatina i el Carib i, d'aquestes, el 38,4% es troben en risc de desaparició, tal com assenyala una informació de la Secretaria General Iberoamericana.