La figura d’Isabel Díaz Ayuso desperta sentiments contradictoris. Pot ser estimada o odiada, però la presidenta de la Comunitat de Madrid mai deixa indiferent. La dirigent del PP va rebre aquest dimecres una injecció d’autoestima amb unes controvertides declaracions del president dels Reales Tercios de España, Agustín Álvarez, que tampoc han deixat ningú indiferent. Aquesta associació militar que es dedica a promoure el respecte a la Constitució espanyola i defensar la monarquia, ha condecorat Isabel Díaz Ayuso amb la distinció de Gran Dama per la seva “defensa de la llibertat” i per accions com la gestió que va fer de la crisi sanitària de la Covid-19. Álvarez, en el seu discurs, també va aprofitar per llençar un dard enverinat al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez: “A més a més del fet que ens agrada la fruita, estem d’acord amb vostè que primer és la llibertat, i després tota la resta. Sempre ens tindrà al seu costat. Només els indesitjables mal nascuts no reconeixen els seus mèrits gestionant com va gestionar la pandèmia”, va dir el general retirat, a qui Aznar va qualificar en el seu moment com “el primer general del PP”.
Ayuso, distingida com a Gran Dama
L’acte de l’entrega de la distinció militar a Isabel Díaz Ayuso es va celebrar en la Reial Casa de Correus, la seu de la presidència del Govern de la Comunitat de Madrid i “la casa de tots”, en paraules de la presidenta del PP. L'associació Reales Tercios de España li va fer entrega de la banda i el llaç de Gran Dama, per la seva "contribució a l'engrandiment, desenvolupament i benestar de la regió de Madrid", segons va explicar Álvarez, general retirat de l’Exèrcit de l’Aire, que també exigia un uniforme amb totes les medalles acumulades al llarg de la seva carrera militar. Álvarez, com ell mateix va explicar durant l’acte, va ser ascendit pel govern d’Aznar el 1996. "Estic en condicions de dir que la nostra presidenta és mereixedora de la més alta condecoració militar, que només es concedeix quan es combat contra un enemic molt superior en nombre i es tenen almenys la meitat de baixes. Tots coneixem les batalles que lliura diàriament i les moltes baixes que això li ha costat”, va afirmar el general Álvarez, que durant la seva intervenció també va carregar contra el Govern de coalició entre PSOE i Sumar en qualificar de "traumàtiques" les eleccions del 23 de juliol passat.
L’associació Reales Tercios de España, segons explica la mateixa organització, “va ser creada per Joan de Borbó, comte de Barcelona i hereu de la Corona d’Espanya el 1942, per a la defensa de la Monarquia i mantenir viu l’ideal monàrquic, auxiliat pel general Kindelán i, posteriorment, pel general Aranda”. El general Álvarez va trencar totes les normes protocol·làries en el seu discurs, replicant el subterfugi ("me gusta la fruta") per tapar la frase real que Ayuso li va dedicar a Pedro Sánchez ("hijo de puta") en la sessió d'investidura al Congrés dels Diputats.
Les dades desmenteixen el general
La gestió de la pandèmia, va ser, precisament, un dels punts més obscurs de la gestió de Díaz Ayuso al capdavant de la Comunitat de Madrid, que va registrar els pitjors marcadors estadístics durant la primera onada de la pandèmia i es va discriminar l’atenció hospitalària de la gent gran de les residències. Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) desmenteixen el criteri del general retirat dels Reales Tercios, Agustin Álvarez, i els que defensen la gestió d’Ayuso. Aquestes dades mostren que aquesta comunitat va liderar l'excés de mortalitat els mesos de març, abril i maig de 2020 amb un 72,7% més que en el mateix període de 2019, seguida de Castella-la Manxa (58,0%) i Catalunya (41,0%). A més, fins al 30 d'abril, la Comunitat de Madrid tenia la taxa de mortalitat més alta: 12,3 per cada 10.000 habitants, i del 31 de gener al 21 de juny del 2020, Madrid i Catalunya acumulaven aproximadament el 50% de contagis i decessos; tal com s'analitza a l'estudi Covid-19 a Espanya: primera onada de l'emergència basat en dades del Ministeri de Sanitat.
Exclusió hospitalària a la gent gran
Però l'ombra que persegueix la gestió d’Ayuso en la pandèmia és, sobretot, les ordres d’exclusió sanitària de la gent gran de les residències, per la qual hi ha una causa oberta als jutjats i també una investigació al Parlament Europeu. Es van donar ordres de no traslladar-los als hospitals a principis de març del 2020 i es van signar quatre protocols, sense informar el govern central, pels quals es denegava la derivació hospitalària dels residents en funció de criteris relacionats amb el seu estat físic i cognitiu. El resultat es va reflectir en les estadístiques. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 2020 es van registrar 8.839 morts en residències de gent gran, mentre que el 2019 van morir 2.560 residents, el que suposa un increment del 245%.
El Zendal, l’hospital obert “en temps rècord”
Álvarez també va elogiar a Ayuso per “obrir hospitals en temps rècord”, en referència a la construcció de l'Hospital de Emergencias Enfermera Isabel Zendal, un centre sanitari especialitzat en emergències, construït amb motiu de la pandèmia de COVID-19 i inaugurat el desembre de 2020, que també va ser motiu de controvèrsia en la gestió d’Ayuso. El Zendal ha estat infrautilitzat des que va acabar la crisi sanitària (s’ha utilitzat per vacunacions, com a centraleta del 112, com a centre d’atenció als refugiats ucraïnesos o centre d’atenció diürna a pacients d’ELA) i amb moltes promeses de futur incomplertes fins ara. La darrera va ser l’anunci que va fer Ayuso el passat octubre de què convertirà el Zendal en un gran centre de neurorehabilitació per a nens, joves i adults amb dany cerebral i medul·lar que estarà operatiu a finals del 2025, i que necessitarà una nova inversió de 50 milions d’euros en infraestructures i cent milions anuals en recursos humans.