De president a president: "Escolta'm, encara has de fer moltes coses"; "Sí, sí. I d'importants, president"

"Escolta'm, encara has de fer moltes coses". És el missatge que l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha adreçat a Carles Puigdemont aquest diumenge, durant la trobada que han mantingut a Prats de Molló, a la Catalunya del Nord, amb motiu de la inauguració de la Casa Macià. Una conversa breu, però carregada de complicitat i simbolisme polític, que ha quedat enregistrada en un vídeo compartit a les xarxes socials pel vicepresident i portaveu de Junts, Josep Rius, amb el títol "Paraula de presidents". "Sí, sí, sí, i d'importants, president", li respon Puigdemont, acceptant el repte que li planteja el veterà dirigent nacionalista. Però Pujol, de 96 anys, sembla donar per acabada la seva pròpia etapa: "Jo no", replica. Puigdemont, tanmateix, no li deixa passar l'afirmació i li recorda una de les seves intervencions polítiques més recents: "En vau fer una de molt important el dia del discurs amb la JNC".

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Josep Rius (@pep_bcn)


Una conversa entre generacions a la Casa Macià

La trobada d'aquest diumenge afegeix una nova imatge a la relació entre els dos expresidents, que en els darrers anys han protagonitzat diversos gestos d'acostament polític. Pujol ja va expressar públicament el seu suport a Puigdemont en les eleccions catalanes del maig del 2024, quan va anunciar que votaria el candidat de Junts. Ara, en un escenari tan carregat de significat històric com la Casa Macià, els dos dirigents han intercanviat unes paraules que semblen mirar més cap al futur que cap al passat. Pujol anima Puigdemont a continuar assumint responsabilitats i el líder de Junts aprofita per reivindicar la vigència de la veu del seu predecessor. Una conversa de pocs segons, però amb un missatge de fons: per a Puigdemont, Pujol encara té coses importants a aportar; per a Pujol, qui encara té molta feina per fer és Puigdemont.

L'intercanvi té lloc en un moment especialment significatiu per a Puigdemont, que es troba a les portes de l'amnistia definitiva i amb la perspectiva de tornar a Catalunya després de les eleccions del 29 de novembre. La seva aparició per sorpresa a Prats de Molló, a pocs quilòmetres de la frontera, ha coincidit amb la presència d'altres expresidents de la Generalitat, com Jordi Pujol,  Pere Aragonès i Quim Torra, en un acte que recupera la memòria de l'intent d'independència encapçalat per Francesc Macià ara fa cent anys.

El discurs de Pujol que Puigdemont no ha oblidat

La referència de Puigdemont remet al 27 de juny passat, quan Jordi Pujol va rebre un homenatge de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) a Planoles, al Ripollès. L'acte va reunir centenars de persones de diferents generacions del món convergent i de Junts, i va servir per reivindicar el llegat polític del president que va governar Catalunya durant 23 anys. Pujol va preparar un discurs de quatre pàgines que, per motius d'edat, no va llegir personalment. Ho va fer Carlota Monfort, presidenta del consell nacional de la JNC. El text era una reflexió sobre el passat i el futur del país, però també una advertència a les noves generacions sobre els riscos de la resignació i la pèrdua de confiança col·lectiva.

"Catalunya és una obra inacabada. Ningú no la posseeix. Cada generació n'és simplement dipositària", afirmava l'expresident, que demanava als joves que assumissin responsabilitats i no esperessin que la política institucional ho resolgués tot. També defensava la necessitat de preservar la llengua, integrar les persones nouvingudes i mantenir la cohesió social, sense confondre la identitat nacional amb l'exclusió. Un dels missatges més contundents d'aquella intervenció va ser la crida a no perdre l'esperança. Pujol advertia que el desànim i la resignació representaven una amenaça per a Catalunya i recordava que el país havia superat al llarg de la història situacions molt més adverses. El discurs també tenia un component de balanç personal. Després de més de dues dècades al capdavant de la Generalitat i d'una trajectòria marcada tant pel protagonisme polític com pels escàndols judicials i familiars, Pujol reivindicava haver dedicat la seva vida a Catalunya, amb errors i encerts.