La preocupació per la seguretat a Barcelona s'ha disparat en el darrer baròmetre municipal, que s'ha fet públic aquest dijous, i s'ha col·locat en la primera posició, per davant del problema de l'habitatge. Segons les dades fetes públiques aquest dijous per l'Ajuntament de Barcelona, ha crescut en els últims sis mesos i ha passat del 6 al 21 per cent, la preocupació per l'accés a l'habitatge descendeix fins a la segona preocupació ciutadana amb un 12,1%, seguida de l’encaix de Catalunya a Espanya.

La inseguretat ha escalat així del sisè al primer lloc del rànquing de preocupacions en només sis mesos, i ha assolit l’índex més alt de l'última dècada. L'últim any que hi va haver una xifra de preocupació ciutadana per la seguretat com l'actual va ser l'any 2009, amb un 20%, per sota encara del 21% d'aquest any, i ens hem de remuntar a l'any 2006 per superar-la, ja que aleshores era del 22%.

Quan als enquestats se'ls pregunta pel problema més greu de la capital catalana, la inseguretat és el primer (21%), seguit per l'accés a l’habitatge (12,1%), l'encaix de Catalunya a Espanya (7,3%), la circulació i el trànsit (6,3%) i la gestió política municipal (6,2%). El turisme (5,2%), que havia figurat en el primer lloc al baròmetre del juny del 2017, cau ara al setè per darrere de l’atur (5,5%), que segueix amb una tendència a la baixa.

Cau la valoració de Colau

Paral·lelament a aquests canvis, ha caigut la valoració de l'equip de govern d'Ada Colau. Un 52,2% dels barcelonins aproven la gestió municipal encara que un 40,5% dels ciutadans creu que la gestió és molt dolenta o dolenta, el percentatge més alt des del mes de desembre del 2015. A més, la valoració positiva o molt positiva cau quasi 12 punts respecte al baròmetre del mes de juny, i només arriba al 43,4%.

L'oposició ja ha carregat contra l'alcaldessa en saber-se aquestes dades i ha culpat el seu equip municipal de la problemàtica de la inseguretat, malgrat que el tinent d'alcalde Gerardo Pisarello l'havia atribuït a l'aplicació del 155 als Mossos d'Esquadra ―amb els corresponents canvis al cos― i a l'atemptat del 2017. A més, des d'alguns partits han arribat a considerar que Colau hauria de replantejar presentar-se a les pròximes eleccions municipals després d'un balanç que qualifiquen de "reprovable i negatiu".

Tot i això, el baròmetre també ha recollit la valoració positiva dels barcelonins en dues mesures destacades del consistori, la connexió de tramvies a la Diagonal, aprovada per un 62,9% dels barcelonins i el 30% d'habitatge social en noves promocions, valorada positivament pel 85,2% d'ells.

Encaix Catalunya - Espanya

El 59,9% dels ciutadans també creu que la situació de Barcelona ha empitjorat en l'últim any, un 65,8% a Catalunya i un 67,3% a Espanya. De fet, l'encaix de Catalunya a Espanya és el tercer problema més greu que els barcelonins identifiquen a la ciutat, per a un 7,3% dels enquestats, encara que el principal problema personal que els preocupa segueix sent de tipus econòmic, com l'atur o les condicions de treball, amb un 15,4%.

El 28,4% dels barcelonins creuen que la situació econòmica actual de Barcelona ha millorat, un 12,2% creu que està igual i hi ha un augment dels que pensen que ha empitjorat, que se situa en el 51,8%. Pel que fa a les perspectives econòmiques de futur, un 52,6% dels ciutadans creuen que l'estat de l'economia millorarà, un 27,8% que empitjorarà i un 9% que continuarà igual.

Per altra banda, els ciutadans que creuen que la seva economia familiar ha millorat passen del 24,1% al 27,8%, tot i que els barcelonins que creuen que l'economia de la seva llar millorarà en el futur segueixen sent al voltant d'un 45,3%. Les persones que creuen que la situació a Barcelona per trobar feina és millor que fa sis mesos ha descendit del 39,6% al 36%.

Les dades recollides en aquest baròmetre són les últimes del mandat i no inclouen preguntes sobre preferències polítiques i electorals per la proximitat de les eleccions municipals previstes per al mes de maig vinent. El Baròmetre semestral de Barcelona s'ha dut a terme a partir d'enquestes telefòniques realitzades a 800 barcelonins entre el 27 de novembre i el 5 de desembre, coincidint amb les eleccions a Andalusia.