Junts, ERC i el PSOE ja han assolit un acord per aprovar dues esmenes transaccionals que milloren la llei d'amnistia en el blindatge dels imputats dels CDR i el Tsunami. Els tres grups signen una esmena transaccional –a la que s'afegeixen també Sumar, PNB, Bildu i BNG- que delimita que el delicte de terrorisme queda exclòs de l'amnistia "sempre que, de forma manifesta i amb intenció directa, hagi causat violacions greus de drets humans, en particular les previstes a l'article 2 i 3 del Conveni Europeu dels Drets Humans, i el dret internacional humanitari". El desacord de la setmana passada, en què ERC i Junts van presentar esmenes per separat i el PSOE només va obrir la porta a modificacions "tècniques", va quedar superat aquest dimarts. El Mundo no està content amb aquest acord: "El PSOE crea la figura de terrorisme light a la mida de Puigdemont". El rotatiu es queixa i acusa el PSOE de "pactar una nova redacció de la lleu que distingeix el terrorisme del procés del que causa violacions greus de drets humans". També celebra que Madrid acollirà un Gran Premi de Fòrmula 1 durant 10 anys a partir del 2026. La celebració de les curses suposarà uns ingressos anuals de 450 milions d'euros per la comunitat que dirigeix Isabel Díaz Azuso.
"Puigdemont i els CDR, blindats davant els càrrecs de terrorisme", relata El País l'endemà que el PSOE acordés amb Junts i ERC les esmenes a la llei d'amnistia. Les crítiques a l'acord no van tardar en arribar i un dels primers en fer-ho va ser el sindicat Jupol, que va denunciar que la llei "és una falta de respecte" pels agents del cos desplaçats a Catalunya durant el referèndum de l'1-O i l'octubre del 2019. En un comunicat, el sindicat deia que el pacte "confirma l'engany" del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. En clau internacional, el diari explica que "Israel rebutja Borrell com a interlocutor". La diplomàcia israeliana assegura que l'alt càrrec europeu està del "costat palestí". Per la seva banda, Borrell adverteix Israel que "no pot tenir dret a veto en el dret d'autodeterminació dels palestins".
Un ministre de la Presidència i Justícia amb rialla de felicitat ocupa la portada de l'ABC. La imatge de Félix Bolaños arribant a la seu del CGPJ acompanya el següent titular: "El govern espanyol redefineix el terrorisme per amnistiar el seus socis", i afegeix que "renuncia a la línia vermella que va defensar fa uns mesos". A la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el ministre de la Presidència va afirmar que les esmenes "tècniques" pactades aquest dimarts entre el PSOE, ERC i junts "milloren la llei" però mantenen el terrorisme com delicte exclòs de la llei d'amnistia "sempre que suposi una vulneració greu dels Drets Humans". Segons Bolaños, la norma no afecta altres casos, com podrien ser els de suposada corrupció per part de la família Pujol, perquè "no hi ha res fora del procés que pugui ser amnistiat". "S'amnistien delictes sempre que estiguin relacionats amb el procés", va dir.
"Junts aconsegueix l'amnistia per al terrorisme i encara demana més", titula de mala gana La Razón també molt descontenta amb el pacte del PSOE amb Junts i ERC. El rotatiu es refereix a les declaracions, aquest dimarts al matí, de la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, que va assegurar que la seva formació manté vives diverses esmenes que tenen com a objectiu ampliar el blindatge de la llei d'amnistia perquè inclogui "el màxim de casos", incloses les accions de 'Lawfare' contra el procés independentista que les instruccions judicials no relacionin directament amb els fets. L'objectiu de la formació de Puigdemont, segons fonts del partit, és obrir al màxim el ventall i delimitar el marge d'acció per "no deixar la pilota als jutges" en la interpretació de l'àmbit d'aplicació de la llei.
La Vanguardia també obre l'edició amb el pacte sobre la llei d'amnistia però comparteix una fotografia de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, contenta perquè Madrid "se suma a la Fòrmula 1". La presidenta madrilenya va indicar aquest dimarts que li agradaria que la Fórmula 1 “seguís a Barcelona”. En declaracions als mitjans després de presentar el nou Gran Premi d’Espanya que se celebrarà a Ifema a partir del 2026, Ayuso es va mostrar partidària de combinar curses a Madrid i Montmeló. “No vull que cap projecte de cap tipus marxi de cap regió espanyola, m’agradaria que seguís a les dues (comunitats) però no depèn de nosaltres”, va assegurar.
El Periódico opta per la cultura i, concretament, pel cinema, compartint una imatge del director de cinema J. A. Bayona. La sociedad de la nieve i Robot dreams han fet bons els pronòstics més optimistes i competiran als Oscars. L'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood va fer públic aquest dimarts el llistat definitiu de les nominades per a la 96a edició, entre les quals s'hi troba l'última pel·lícula de J. A. Bayona, que optarà a l'Oscar internacional i a millor maquillatge i perruqueria; mentre que el bateig en l'animació de Pablo Berger és candidata a recollir l'estatueta a millor pel·lícula animada. El director de La sociedad de la nieve ha destacat la il·lusió que li fan les dues nominacions i ha recordat quan era un nen que veia els premis de Hollywood cada any, cosa que encara fa.
L'Ara posa de relleu el pacte per la llei d'amnistia i les nominacions als Oscar, però també als nous nomenaments del president de la Generalitat: "Aragonès empodera Vilagrà i Sabrià". El President ha nomenat la fins ara consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, com a nova vicepresidenta de l'executiu. A més, Sergi Sabrià serà el nou viceconseller d'Estratègia i Comunicació del Govern. Així ho va anunciar durant una compareixença aquest dimarts a Palau, on va argumentar els canvis de cara a reforçar l'estructura "ja existent" de l'executiu. Així mateix, el president va avisar l'oposició que pot "abandonar tota esperança" de sembrar dubtes sobre un avançament electoral: "Culminarem el mandat", va afegir Aragonès.
Finalment, portada negra a El Punt Avui que alerta sobre el sistema educatiu: "A la cua en nivell educatiu: mestres, experts i entitats alerten que la qualitat del sistema educatiu baixa des de fa anys i lamenten que es menystingui la seva feina i que tothom s'atreveixi a ficar cullerada en la docència i els mals resultats de PISA". Els pèssims resultats obtinguts per Catalunya en les proves PISA han posat sobre la taula la necessitat de repensar si s'estan fent bé les coses, relata el diari català. En clau política també opta per destacar el "retoc a la llei d'amnistia en el tràmit d'esmenes".
