La premsa espanyola d’aquest diumenge mira cap a l’altra banda de l’Atlàntic en la seva totalitat. La crisi veneçolana és l’element central de les portades, que a més coincideixen en la seva majoria a posar-se de costat de l’autoproclamat president interí, Juan Guaidó, en el seu torcebraç amb Nicolas Maduro.
El Mundo, ABC i La Razón no tenen cap dubte de qui és el president legítim de la república bolivariana, amb títols com Maduro, más cerca del final (El Mundo), Maduro se ha quedado solo (ABC) i Marea Guaidó (La Razón).
Al seu torn, El País també dedica el seu espai principal a Veneçuela, però ho fa amb una certa equidistància amb un titular que juga a dues bandes: Guaidó y Maduro se desafían en la calle con grandes manifestaciones, que en tot cas, és un reflex de la situació viscuda dissabte a Veneçuela, on uns i altres van fer grans demostracions de força.
En tot cas, aquesta equidistància contrasta amb el segon titular del diari de Prisa: Torra sume en la paràlisis total a la Generalitat, completat amb el subtítol La fijación del Gobierno catalán se agudiza con la llegada del juicio del ‘procés’. L’article -il·lustrat amb la intencionada imatge servida per Efe que reproduïm al final del paràgraf- és una andanada continua contra la línia de flotació del Govern a qui se l’acusa d’inactivitat malgrat que la mateixa excepcionalitat de l’actual executiu la justifica i a qui no s’atorga cap treva davant la imminència del judici contra bona part dels membres de l’anterior Govern, del qual l’actual se’n proclama hereu i marmessor. La fotografia fa el seu paper.
‘A l’andalussa’ no és una manera d’arrebossar
En un altre ordre de coses, pren força l’eufemisme ‘a l’andalussa’, que ara ja no fa referència a un tipus concret d’arrebossat culinari sinó que és una manera de justificar el pacte de l’ultradreta amb els seus aliats.
La Razón utilitza el concepte en la informació d’una enquesta sobre els resultats electorals a Madrid (comunitat). El titular ho explica tot: El PP cae 17 escaños pero podria governar a la andaluza, és a dir, amb l'extrema dreta.
Per acabar el repàs, atenció als baixos de El Mundo, que amb el títol de "Con el alumnado nuevo hay que usar siempre el catalán" es porta les mans al cap en descobrir el que fa dècades que és normalitat a Catalunya, que el català és la llengua vehicular de l’ensenyament.