La separació de poders a l’estat espanyol és matèria de molta discussió, i el pas que va fer el govern espanyol anunciant que participaria en la defensa del jutge Llarena a Bèlgica només va servir per qüestionar-la encara més.

Ahir, després de pressions per diverses bandes, des de vocals del Consell General del Poder Judicial mateix fins a exitoses campanyes ciutadanes, l’executiu Sánchez va decidir amorosir el seu posicionament sobre el que ja podem anomenar ‘cas Llarena’, és a dir, la demanda presentada pel president Puigdemont i els quatre consellers a l’exili davant d’un tribunal belga.

Dijous a la tarda el ministeri espanyol de Justícia va puntualitzar formalment que la seva intervenció en el cas Llarena seria només per defensar “la sobirania i la immunitat jurisdiccional dels tribunals espanyols” i, en cap cas, els “actes privats” del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa general contra l’independentisme.

Un quart de volta més enllà

El mateix fet que el govern espanyol es personi com a part en aquest cas, encara que sigui per defensar interessos generals, ja posa en dubte la separació de poders, però la lectura que en fa la premsa espanyola va, irremeiablement, un quart de volta més enllà.

"El Gobierno deja solo al juez Llarena ante la Justicia belga", d'El Mundo, i "Justicia deja solo a Llarena frente a la demanda de Puigdemont", de La Razón, són les dues aproximacions a la qüestió que es poden veure a les portades de la premsa madrilenya d’avui i que deixen clar què en pensen sobre la separació de poders, mentre que l’ABC prefereix dedicar portada monogràfica als pactes entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias sobre el sostre de dèficit amb el títol "Sánchez pasa el rodillo", amb una impactant foto d’una piconadora, i El País fa veure que el tema no existeix.

 

Resumint, pels diaris citats Llarena ha quedat sol i abandonat perquè el Govern espanyol l'ha deixat a l’estacada, incapaç de defensar un dels seus davant l’ogre independentista de Waterloo. O, dit d’una altra manera, els mateixos que defensen la independència judicial quan els convé, ara ploren perquè diuen al jutge que s’espavili com pugui i es responsabilitzi dels seus comentaris privats. Veurem com se'n surt el Llarena solitario el 4 de setembre a Bèlgica, si és que hi va. Bon divendres a tothom.