Elogis, aplaudiments, felicitacions ... i, fins i tot, ovacions. Mentre alguns mitjans internacionals atribueixen la detenció de Carles Puigdemont al retorn del règim franquista, la premsa espanyola ve avui carregada d'optimisme després que la policia alemanya detingués ahir el president Puigdemont al seu pas per la frontera d'Alemanya i lloen el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per haver aconseguit "salvar l'Estat".

Salvar a l'Estat de desaparèixer per culpa d'una Catalunya (i els seus més de dos milions de votants independentistes) que és l'antítesi de la democràcia —tot en paraules dels grans diaris espanyols—, mentre que la justícia a Espanya actua completament al marge del poder polític.

Encara que costa d'entendre, els diaris de Madrid, que ja donen per fet que Alemanya extradirà el president i, en aquest sentit, carreguen contra Bèlgica per haver-lo protegit; atribueixen la detenció de Puigdemont a la separació de poders i a la independència judicial que regna, segons la seva opinió, a Espanya.

I és que, a més, malgrat que els independentistes s'ho han buscat, es lamenten que ara seran ells els que, igual que diuen feixistes a alguns polítics espanyols, ara diran nazis als alemanys per haver detingut Puigdemont. I tot, sense saber encara si, finalment, Alemanya accedirà a extradir-lo o, com Bèlgica o Suïssa, aparcarà la qüestió en tractar-se d'un tema purament polític.

El final del tour

"Puigdemont al final de l'escapada". Així titula la seva editorial La Razón, que adverteix que tots els altres "escapats" correran la mateixa "sort" que Puigdemont i aconsella a l'independentisme que "giri full" i "busqui una sortida des del respecte a la legalitat".

Els de Francisco Marhuenda lloen la "democràcia avançada" de què gaudeix, a parer seu, Espanya perquè la justícia està actuant "en l'àmbit en què és sobirana" i aplaudeixen, alhora, la presumpta separació de poders que existeix en l'estat espanyol —sempre segons el seu punt de vista—, així com la "independència judicial" espanyola.

I això no és tot. Surten en defensa del president espanyol, Mariano Rajoy, per haver apel·lat al diàleg i la negociació, cosa que, segons pretenen fer creure, el líder del PP "ha reiterat fins a la sacietat [...] per afrontar els problemes que tenen els ciutadans de Catalunya".

Per tot això, La Razón es mostra convençuda que "Puigdemont és ja història, trista història, que no pot condicionar el futur de Catalunya". A més, en un altre article signat per Eduardo Inda, aplaudeix a Llarena perquè considera que "Espanya mai no agrairà prou al poder judicial la seva actuació en la conjuntura més greu en quatre dècades de democràcia" perquè, "de no haver estat per ells a aquestes hores Espanya no existiria".

Llàgrimes fora de la llei

En la mateixa línia, El Mundo descriu com a "reconfortant" la immediata detenció de Puigdemont tot just entrar a Alemanya perquè, subratlla, "és tranquil·litzador constatar, per fi, que en un Estat de dret ningú no està per sobre de les lleis, que la Justícia funciona amb els ritmes que imposen els jutges i que la cooperació policial europea és una realitat".

En la seva editorial, titulada "El pròfug Puigdemont, sota la llei," el diari citat carrega en aquest punt contra Bèlgica per la seva "complicitat implícita en el desafiament" i adverteixen que, com ja han pogut comprovar els independentistes, "fora de la llei només hi ha llàgrimes".

Però no només feliciten l'actuació de la justícia espanyola i de la policia alemanya en la seva editorial, si no també en diversos articles d'opinió. Entre ells, destaca el de Federico Jiménez Losantos, que no només càrrega contra els líders sobiranistes, si no també contra el govern del PP per no haver utilitzat l'article 155 de la Constitució espanyola per intervenir TV3 i, per tant, continuar "tolerant, finançant i cuidant l'aparell de propaganda i agitació del colpisme, la força del qual resideix a les televisions".

Losantos aprofita l'ocasió per aplaudir Albert Rivera per haver estat l'únic que va saludar la detenció "del colpista" o, dit d'una altra manera, "el fiasco del politicastre fugitiu".

Feixistes i nazis

Mientrastanto, Salvador Sostres sustenta a l'ABC que, encara que "la Justícia és lenta i garantista [...] al final sempre arriba, especialment per a aquells que es creuen impunes i presumeixen d'això desdenyant-la", mentre assenyala que "Puigdemont ha estat detingut a Alemanya víctima del còctel tan letal de la fanfarroneria en el desafiament i de la temeritat que dóna la poca intel·ligència".

És en aquest punt en el qual Sostres aprofita per carregar fort contra Puigdemont, no només per haver "desafiat" l'Estat durant tots aquests mesos, si no també per no haver tornat ahir amb avió, cusi que, als seus ulls, "és una prova més de la seva falta d'audàcia".

I és que, segons l'articulista, Puigdemont i "els seus col·legues de rebel·lia", com bateja la resta de polítics exiliats, "no només creien que aquest moment mai no arribaria sinó que continuen pensant que la democràcia són ells, i no el que porten retorçant i trepitjant des del mes de setembre passat".

El pitjor, arriba al final de l'article quan Sostres gira la truita i sosté que "i tal com a Espanya tots som feixistes, diran ara que els alemanys continuen sent uns nazis. L'analogia amb la Gestapo lliurant a Lluís Companys circulava ja ahir per les xarxes", sentència.

Puig-the-end

El País torna a la càrrega aplaudint la detenció de Puigdemont perquè això "liquida la farsa del govern en l'exili" i omplen les seves pàgines de diferents opinions sobre aquesta qüestió. Entre elles, es troba "Puig-the-end", que assenyala que la detenció del president "extrema la frustració i impotència de la sobirania".

L'escrit en qüestió s'empenyora en demostrar a través d'un llenguatge poètic com aquest moviment de la policia alemanya dibuixa "un final prosaic, vulgar, per a un heroi de nyigui-nyogui" que, en comptes d'internacionalitzar el procés, està internacionalitzant "el ridícul".

De fet, l'article repassa els "actes vandàlics" dels independentistes, que ahir van tornar a sortir al carrer protagonitzant "vandalisme nocturn i nostàlgia borroka". El pitjor arriba quan es posa a l'altura d'El Mundo, lamentant, també, que Rajoy no aprofités el 155 per intervenir TV3.

Però això no és tot. Com els altres diaris grans diaris de Madrid, El País se sumeixi a l'afirmació que en cap cas els magistrats no han barrejat la justícia amb política perquè, segons el seu punt de vista, "fer política hagués estat eludir el compliment de les lleis, prevaricar a compte d'una presumpta convivència el punt de col·lisió del qual sempre l'han proporcionat els indepes en el saqueig institucional, la profanació del Parlament i la crispació de la societat a canvi de la terra promesa".

En un altre article, a més, es dediquen a desmuntar "els mites independentistes" com que hi ha presos polítics, que el referèndum va ser un procés democràtic, l'exili que el substitueixen per "fuga" o que la repressió realment és "aplicació d'una euroordre".