L’ajornament del debat d’investidura per part de Roger Torrent ha situat la política catalana en terreny desconegut. El termini reglamentari indica que la sessió plenària s’ha de celebrar durant els deu dies hàbils, i l’últim dia d’aquest dimecres. La llei de la presidència de la Generalitat i del Govern també estableix que “si un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura cap candidat o candidata no ha estat elegit, la legislatura resta dissolta automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata”. Llegint la llei de forma estricta, sense “primera votació d’investidura”, no haurien de començar a córrer els dos mesos. Però hi ha un precedent a l’Assemblea de Madrid que diu el contrari.
Va ser fa quinze anys, el 2003, quan va tenir lloc el polèmic tamayazo, el transfuguisme de dos diputats socialistes a l’Assemblea de Madrid, que va permetre l’arribada al poder d’Esperanza Aguirre. El reglament de l’Assemblea de Madrid és molt semblant al del Parlament de Catalunya: hi ha un període de quinze dies per proposar un candidat -en comptes de deu-, i s’inicia un període de dos mesos a partir de la primera votació d’investidura fallida, després del qual es dissol automàticament la cambra. En aquell moment, el govern de la Comunitat de Madrid va encarregar un informe al Consell d’Estat, que va emetre el seu dictamen. Se li demanava quan començaven a comptar els dos mesos.
El 26 de juny del 2003, el màxim òrgan consultiu del Govern espanyol va dictaminar que “si no hi ha candidat a la investidura en el termini de quinze dies”, previstos pel reglament de l’Assemblea i l’Estatut d’Autonomia, el període de dos mesos “comença a comptar-se des que queda constatada la impossibilitat de proposar un candidat”. O sigui, no cal una votació fallida.
De la mateixa manera, el Consell d’Estat també establia que, abans que transcorregués aquest termini de dos mesos, “no pot procedir-se a la dissolució de l’Assemblea per acord majoritari d’aquesta”, sinó que s’ha d’esgotar el termini. Finalment, la Comissió Permanent fixava que, durant aquests dos mesos, es poden presentar tots els candidats que faci falta per a desbloquejar la situació.
En el cos del dictamen, el Consell d’Estat exposa que “en termes estrictament jurídics, no és admissible que la impossibilitat de proposar un candidat a la presidència de la Comunitat de Madrid en el breu i inicial termini de quinze dies produeixi una paralització institucional (en potència indefinida)”.
En el cas del Parlament de Catalunya, tots els grups parlamentaris van sol·licitar aquest dimarts un informe als lletrats de la cambra perquè aclarissin com quedaven els terminis.
ERC veu un marge de 10 dies
Tot i que el termini per investir president acabaria aquest mateix dimecres i que, segons el precedent de Madrid, el termini de dos mesos per a la celebració de noves eleccions començaria a comptar, Esquerra considera que hi ha deu dies de marge. Els republicans defensen que el temps queda ara aturat, a l’espera de la decisió del Tribunal Constitucional.
Aquest dissabte, després d'imposar les mesures cautelars a la investidura de Carles Puigdemont, el TC va donar deu dies a les parts, a l'advocacia de l’Estat i al Parlament, per pronunciar-se sobre la seva decisió i presentar al·legacions.
De moment, la cambra catalana encara no ha presentat les seves argumentacions en contra de la decisió del tribunal, tot i que els serveis jurídics estan treballant en aquesta línia, però la decisió del TC de desestimar les de Junts per Catalunya i mantenir el veto a la investidura a distància de Puigdemont, fan presagiar un veredicte desfavorable als independentistes.
ERC, però, s'aferra a l'excepcionalitat de la situació, i al termini donat pel mateix Constitucional, per deixar la investidura en stand by, sense considerar que això suposi estar més a prop de la convocatòria de noves eleccions. Els republicans van voler deixar clar aquest dimarts que la sessió d'investidura no quedava anul·lada sinó suspesa, que el seu candidat continuava essent Puigdemont, i que la sessió podria començar immediatament quan es donessin les "garanties" per fer-la efectiva.
Arrimadas podria forçar els terminis?
Ja després de l’ajornament del ple, des del Partit Popular es van poder tornar a sentir veus que pressionaven a Ciutadans perquè presentés la candidatura d’Inés Arrimadas com a presidenta de la Generalitat. Així mateix ho va demanar el president del grup popular, Xavier García Albiol, en roda de premsa, que va defensar que seria una manera per forçar els terminis i que el temps per a noves eleccions comencés a comptar.
Aquesta opció, però, seria a hores d’ara impossible. En primer lloc, perquè les forces que podrien arribar a donar suport a Arrimadas (Cs, PP i PSC) no tenen majoria a la cambra, però a més, perquè no és la líder de Ciutadans qui s’hauria de proposar com a candidata, sinó que això és competència del president del Parlament, Roger Torrent.
Segons el reglament, el president fa una ronda de consultes amb els diferents partits, que són els que li comuniquen a quin candidat tenen intenció de donar suport, i és aquest qui proposa el candidat a la cambra. Encara que Arrimadas pactés amb els partits unionistes proposar-se com a candidata per fer córrer els terminis cap a unes noves eleccions, Torrent no podria proposar-la a la cambra. L’aritmètica parlamentària sorgida de les eleccions del 21-D, fa impossible que la presidència de la Generalitat sigui per C’s.
A més, per fer-ho, hauria d’anul·lar la proposta de ple d’investidura per a Carles Puigdemont, el que suposaria un daltabaix en les relacions entre els independentistes, i JuntsxCat, ERC i la CUP haurien de dir a la ronda de contactes que no estan d’acord en proposar cap altre candidat. Una situació que, en aquests moments, sembla impossible.