La vigília que Pedro Sánchez comparegui al Congrés dels Diputats per donar explicacions pel cas Santos Cerdán, la Cambra Baixa ha celebrat un breu ple per donar curs a la tramitació de la reforma del Reglament que ha de permetre fer fora els agitadors ultres que estan acreditats com a periodistes i que boicotegen les rodes de premsa. Ha sigut una sessió que s’ha allargat una hora i mitja i que ha servit per constatar la soledat del PP i Vox, que són els únics partits que s’oposen a la iniciativa. Les seves esmenes a la totalitat, que s’han votat per separat, han estat rebutjades per 166 vots a favor i 174 vots en contra.
📝 Els periodistes del Congrés es planten per protestar contra el boicot d’agitadors ultres a rodes de premsa
La iniciativa, que està previst que s’aprovi definitivament el 22 de juliol, la van impulsar fa quatre mesos tots els grups parlamentaris excepte el PP i Vox amb l’objectiu d’establir unes “normes de convivència” i unes regles per “garantir la labor dels professionals de la informació” i perquè els periodistes “puguin desenvolupar la seva feina en funció de criteris deontològics i de respecte”. La modificació inclou la creació d’un Consell Consultiu de Comunicació Parlamentària i es compromet a “regular el procediment per a la concessió i renovació de credencials als representants gràfics i literaris dels diferents mitjans” i “fixar els requisits que resultin exigibles atesa la necessitat de respectar el dret a la informació veraç i el bon funcionament de la cambra”.
Des del PP, al·leguen que l’actual Reglament del Congrés ja atribueix a la presidenta de la Cambra Baixa, en l’exercici dels “poders de policia” als quals es refereix la Constitució, la responsabilitat de “vetllar pel manteniment de l’ordre en el recinte del Congrés i en totes les seves dependències” i la faculta per “adoptar quantes mesures consideri oportunes, posant fins i tot a disposició judicial a les persones que el pertorbessin”. A més, recorden que el Reglament també estableix que “qualsevol persona que, al recinte parlamentari, sent o no diputat, promogui desordre greu amb la seva conducta d’obra o de paraula, serà immediatament expulsat”. Això els porta a concloure que la reforma del Reglament no és necessària.
Per la seva banda, Vox anava més enllà i, a banda de rebutjar la modificació, també volien introduir canvis profunds en el funcionament del Congrés. D’entrada, la formació de Santiago Abascal proposava suprimir l’ús de les llengües cooficials que es va introduir el setembre del 2023 després de l’elecció de Francina Armengol com a presidenta de la Cambra Baixa. A més, reclamava regular la fórmula d’acatament de la Constitució dels nous diputats per evitar “fórmules invàlides” que “alteren, condicionen o limiten l’acatament” i “buiden de contingut” la promesa perquè impliquen una “voluntat d’infringir el marc legal”. És una clara al·lusió als diputats independentistes. Vox també volia retallar a la meitat el nombre de comissions parlamentàries, exigir informes jurídics en presentar proposicions de llei (les que registren els grups parlamentaris) i prohibir el préstec de diputats a l’hora de constituir grup parlamentari.
Les infraccions greus i molt greus a la reforma del Reglament del Congrés
La reforma contempla com a infraccions greus la “gravació d’imatges o àudios sense l’autorització de la Cambra o fora dels espais habilitats”, “l’accés a espais reservats, com ara despatxos o zones de reunió”, “interrompre l’ordre de les rodes de premsa o altres trobades dels membres de la Cambra amb els representants dels mitjans de comunicació” i la “publicació en mitjans i xarxes socials d’imatges obtingudes en contra de la normativa aplicable”.
Entre les infraccions molt greus, hi ha la “falta de respecte o a les regles de cortesia enfront d’altres persones en el si del recinte parlamentari i zones d’accés a aquest” o “proferir insults, desqualificacions o atemptar contra la dignitat d’altres persones”. Les infraccions greus se sancionaran amb una suspensió de la credencial d’entre deu dies i tres mesos i les infraccions molt greus, amb una suspensió de la credencial d’entre tres mesos i cinc anys o amb la revocació definitiva de la credencial.