El Parlament de Catalunya viurà aquest dimecres una doble jornada de tensió política i econòmica amb dues votacions clau: al matí, el decret llei de suplement de crèdit impulsat pel Govern que ja compta amb l'aval d'ERC i els Comuns, i a la tarda, l’admissió a tràmit de la proposició de llei de Junts per Catalunya per rebaixar l’IRPF i eliminar, en la pràctica, l’impost de successions. Tot i l’ambició de la iniciativa fiscal dels juntaires, el text està condemnat a decaure davant les quatre esmenes a la totalitat presentades pel PSC, ERC, Comuns i CUP, que sumen majoria a la cambra.

El portaveu de Junts al Parlament, Salvador Vergés, ha defensat aquest dimarts la proposta com una mesura de “justícia fiscal” desvinculada d’eixos ideològics clàssics. “No és de dretes ni d’esquerres que es deflacti. S’ha d’ajustar a la inflació i al cost de la vida. No pot engreixar les butxaques de l’administració i empobrir els ciutadans”, ha afirmat. Vergés ha denunciat que l’IRPF “ha patit un increment del 37% des del 2023”, del qual “la meitat és degut a la inflació”, i ha lamentat que amb tota probabilitat la proposició decaurà per l’oposició del que ha qualificat de “tripartit i la CUP”, als quals acusa de “no estar al costat de la gent”.

Una reforma fiscal amb impacte en rendes baixes i transmissions

La proposició de llei de Junts planteja una reducció dels tipus en els quatre primers trams de l’IRPF (9%, 11,75%, 15% i 17,80%) per a rendes inferiors als 35.000 euros, modificant l’escala autonòmica amb l’objectiu d’alleugerir la càrrega fiscal de les rendes més baixes. A més, eleva el mínim exempt fins als 5.907,42 euros anuals, una xifra calculada segons la paritat de poder adquisitiu per adaptar-la al cost de vida català. Pel que fa a l’impost de successions, la proposta estableix una bonificació del 99% per als grups I i II —descendents, cònjuges i ascendents— i del 50% per al grup III. També inclou importants reduccions en donacions, amb bonificacions del 99% en transmissions d’empreses familiars, iniciatives empresarials o primer habitatge, amb límits que poden arribar fins als 500.000 euros en casos de discapacitat.

Suport de PP i Vox, rebuig frontal de l’esquerra

Des de l’oposició, el portaveu del PP català, Juan Fernández, ha carregat contra la trajectòria fiscal de Junts, tot i donar suport a la iniciativa: “Sorprèn que Junts, que va apujar l’impost de successions en el pitjor moment de la història recent amb el president Torra, impulsi això. Però benvinguts al seny i el sentit comú”. Els populars votaran a favor de la proposta, defensant que permetrà que “les classes mitjanes tinguin més recursos”. En la mateixa línia, el portaveu parlamentari de Vox, Joan Garriga, ha anunciat el seu suport: “Volem acabar amb l’impost de successions a tot l’Estat perquè castiga les famílies”. Garriga ha anat més enllà i ha defensat eliminar l’IRPF per a rendes de fins a 22.000 euros.

Per contra, la presidenta del grup dels Comuns, Jéssica Albiach, ha rebutjat frontalment la proposta: “El problema no és pagar impostos, sinó que els serveis públics funcionin”. Albiach ha defensat un model fiscal progressiu i ha acusat Junts de seguir “el model d’Ayuso o la motoserra de Milei”, apostant per rebaixes fiscals que, al seu parer, debiliten els serveis públics.

Dures crítiques al Govern pel decret de suplement de crèdit

En paral·lel, Vergés també ha carregat amb contundència contra el decret llei de suplement de crèdit que el Parlament votarà aquest dimecres al matí. Segons el dirigent juntaire, es tracta d’“aprovar el pressupost per la porta del darrere” davant la incapacitat del Govern de tirar endavant uns comptes. El portaveu ha acusat l’executiu de Salvador Illa d’estar “lligat de peus i mans” per l’acord d’investidura amb ERC i els Comuns, que impedeix, segons ha dit, qualsevol ajust fiscal. Ha qualificat la situació de “desgavell i vodevil” i ha denunciat que Catalunya encadena pròrrogues pressupostàries mentre es multipliquen els suplements de crèdit: tres el 2024, tres el 2025 i un altre aquest 2026, sumant uns 12.000 milions d’euros.

Vergés ha advertit que aquest mecanisme “no permet ni plurianualitats ni inversions noves” i ha criticat especialment que 2.500 milions d’euros del nou suplement incrementin la capacitat de despesa dels departaments “sense cap control parlamentari ni democràtic”, fet que ha qualificat de “barra lliure del Departament d’Economia”.