Era una demanda històrica de les persones amb discapacitat: que la Constitució espanyola deixés d’anomenar-los “disminuïts”, com ho fa en aquests moments. El govern espanyol va decidir recollir el guant i plantejar una reforma de l’article 49. Però la dreta i l’extrema dreta s'han conjurat per fer-ho impossible, si no hi ha cap gir de guió. Tant el PP com Vox havien presentat esmenes a la totalitat. No han prosperat, però una reforma constitucional ha de ser aprovada per tres cinquens del Congrés i el Senat. És a dir, 210 diputats, on són necessaris els de populars o ultres.

La majoria de l’hemicicle —excepte PP i Vox— celebrarà avui com es rebutgen les esmenes a la totalitat. Sobre el paper, la reforma continua endavant havent superat el debat a la totalitat. Però ara s’haurà d’abordar en ponència, en comissió i al ple, on sí que seran imprescindibles els 210 diputats.

Preparada inicialment per l’exvicepresidenta Carmen Calvo, l’encarregat de defensar-la en el debat a la totalitat ha estat l’actual titular de Presidència, Félix Bolaños, que ha sostingut que “reforça la nostra democràcia”. El ministre socialista ha justificat que, si bé en el seu moment va ser un “gran avenç”, avui l’article 49 “no està en línia amb l’evolució del concepte de discapacitat”. Ha subratllat com la proposta del govern espanyol ha rebut el suport del CERMI, el Comitè espanyol de representants de persones amb discapacitat. I ha conclòs dirigint-se a l’oposició, especialment a la bancada dreta i ultra: “No concebo que aquesta reforma no s’aprovi amb una majoria amplíssima, gairebé unànime, d’aquesta cambra. No se m’acut ni un sol motiu per a votar en contra. És la nostra obligació, és la seva obligació”.

Per una banda, la reforma substitueix el terme “disminuïts” per “persones amb discapacitat”. Però també planteja, segons ha explicat Bolaños, una reforma del redactat amb quatre apartats. Per una banda, per a recollir que “són titulars de drets i deures sense que pugui produir-se discriminació”, així com incloure la participació de les organitzacions representants en les polítiques que els afecten. Per altra banda, el nou redactat també “menciona les necessitats especials de les dones i les nenes amb discapacitat”, amb una protecció reforçada.

Què argumenten el PP i Vox?

En nom de l’extrema dreta ha defensat l’esmena a la totalitat Macarena Olona, que ha anat més enllà de la qüestió que es debatia a l’hemicicle. La portaveu de Vox al Congrés ha assegurat que podran tenir legitimitat política i legal, però que “ni l’actual govern ni aquesta cambra tenen la legitimitat moral necessària per a abordar un debat de reforma constitucional”. La diputada ultra els ha instat a “respectar primer la Constitució espanyola”.

La diputada del PP, Isabel Rodríguez, no ha esgrimit arguments tan grandiloqüents com la “legitimitat moral”. La parlamentària conservadora s’ha limitat a dir que la reforma s’ha plantejat sense consens, quan l’any 77 “la Constitució va fer-se amb consens”. Per altra banda, Borrego ha sostingut que Espanya ha avançat “substancialment” durant aquests anys en matèria de discapacitat i que “aquest terminologia (disminuïts) no ens ha impedit continuar treballant”.