El Partit Popular de Catalunya ha frenat l'aprovació definitiva de la llei de memòria democràtica, que estava prevista per a aquest dimecres al Parlament. El grup parlamentari ha sol·licitat un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) perquè examini si diversos articles de la normativa s'ajusten a la Constitució i a l'Estatut. Els populars consideren que la iniciativa pot vulnerar drets fonamentals, envair competències estatals i limitar l'autonomia municipal. La petició obliga a ajornar la votació final fins que l'òrgan consultiu emeti el seu pronunciament, que no serà vinculant.
La decisió arriba després de gairebé dos anys de treball parlamentari i més de 750 esmenes presentades al text. El PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP havien tancat un acord per tirar endavant la normativa, que disposava d'una àmplia majoria a la cambra catalana. La intervenció del Consell de Garanties retardarà unes setmanes la culminació d'una tramitació que ja havia arribat a la recta final.
El PP qüestiona la protecció de dades i les competències de l'Estat
Una de les principals objeccions dels populars afecta els articles 7.2 i 7.4, que, segons denuncien, permetrien accedir a dades personals de terceres persones sense respectar les garanties previstes en la legislació de transparència. El PPC considera que això podria vulnerar el dret constitucional a la intimitat. També posa en dubte els articles 12 i 12.4, relatius a la nul·litat de determinades sentències i condemnes de l'època franquista, perquè entén que podrien envair competències exclusives de l'Estat en matèria de justícia i legislació penal. A més, qüestiona l'article 20.4, sobre la restitució de béns confiscats o transmesos durant la Guerra Civil i la dictadura, perquè considera que la seva formulació podria afectar l'autonomia municipal.
La portaveu del PPC al Parlament, Lorena Roldán, ha advertit que la normativa pot generar "inseguretat jurídica" i ha defensat que les polítiques de memòria han de respectar el marc competencial. "La recuperació de la memòria històrica no pot servir d'excusa per vulnerar drets fonamentals, saltar-se les garanties jurídiques ni passar per sobre de les competències que corresponen a altres administracions", ha afirmat.
La retirada del monument franquista de Tortosa, un dels punts de conflicte
Un altre dels aspectes que rebutja el PPC és l'obligació de retirar el monument franquista situat al riu Ebre, a Tortosa. La llei estableix un termini màxim d'un any perquè el Govern en faci efectiva la retirada, mentre que concedeix dos anys per eliminar la resta de simbologia franquista que encara es conserva a l'espai públic. Roldán ha recordat que la ciutadania de Tortosa es va pronunciar en un referèndum a favor de mantenir el monument i considera que la nova legislació contradiu aquella decisió. "Ara es pot vulnerar també aquesta decisió democràtica", ha advertit.
Multes de fins a 150.000 euros i noves mesures de reparació
Més enllà de la retirada de símbols franquistes i de les distincions concedides a persones que van donar suport a la dictadura, la llei incorpora per primera vegada un règim sancionador per l'enaltiment del franquisme i els danys als espais de memòria, amb multes d'entre 200 i 150.000 euros segons la gravetat de la infracció. També preveu regular el cens de víctimes de la dictadura i mantenir un registre de la simbologia franquista i de la simbologia republicana retirada entre el 1939 i el 1975. Entre les noves mesures hi ha la creació d'una comissió tècnica de memòria, que disposarà de dos anys per elaborar un informe amb conclusions per a la reparació de les víctimes, i d'una oficina de suport destinada a garantir-ne l'atenció amb independència dels futurs canvis de govern.