La cultura de la Xina és una de les més cridaneres, a causa de com és de curiosa i com és de diferent de l'occidental. Tenen costums molt diferents, i allà valoren la feina com el més important de la seva vida, arribant a fer jornades interminables i renunciant a vacances o a dies lliures. I Adrián Díaz, qui coneix perfectament aquesta cultura, explica alguns dels detalls que més poden sorprendre la gent. Per exemple, la pobresa o la solidaritat.
"A la Xina no hi ha pobres. Jo sé que això és molt polèmic, que molta gent ho posa en dubte. Però la gent que ha anat al país m'ha donat la raó. El primer de tot, és que resulta sorprenent que la Xina ens sorprengui en alguna cosa quan viatgem allà. Això demostra com de poc i de malament estem informats sobre la Xina. Jo vaig a Alemanya, i no em sorprèn el que em puc trobar, jo vaig als Estats Units i em pot agradar el que veig, però no em sorprèn. En canvi, vas a la Xina i et sorprèn", comença explicant l'Adrián.
"Llavors, ja hauríem de pensar què passa amb la informació, on ens estem informant sobre la Xina. Però és que després, quan algú et diu que no hi ha pobres al país i veus que no hi ha pobres, com segueixes sense creure-t'ho intentes buscar una raó perquè la realitat encaixi amb la teva idea prèvia que tenies. Penses que els estan amagant en un carreró per on saben que ningú passa. Intenta passar per aquest carreró, veuràs que encara segueix sense haver-hi pobres", prossegueix durant la conversa.
"El que solc explicar és que hi ha dues raons perquè puguis trobar-te algun pobre a la Xina. La primera és que els pobres es col·loquen a les zones turístiques, perquè l'únic que donarà almoina a un pobre és un turista, un xinès mai li donaria diners. Pensen que si és allà és perquè s'ho mereix, així de crua és la realitat de la Xina. I l'altra raó per la qual et pots trobar un pobre és perquè tingui algun problema físic, alguna malaltia o accident, per la qual hagi perdut un braç o una cama, aquests són els únics pobres que pots trobar", sentencia l'Adrián.