El PP d'Alberto Núñez Feijóo continua liderant les enquestes, que el situen com a guanyador d'unes eleccions generals espanyoles i cada cop més lluny del PSOE de Pedro Sánchez, que s'ha enfocat en les últimes setmanes a intentar fer arribar a la població la importància de les mesures que es prenen des de la Moncloa, però de moment sense gaire èxit. Amb tot, aquests resultats del PP, en aquest cas en una enquesta d'El País i la Cadena SER, es deuen especialment a la primera gran guerra interna dins Vox, entre el partit i qui era una de les seves grans estrelles, Macarena Olona. Els ultres, que havien arribat a fer ombra al PP en les seves hores més baixes amb Pablo Casado al capdavant, des de l'arribada de Feijóo (i també des de la seva patacada a Andalusia) han anat perdent suports i podrien no haver tocat fons encara. 

Segons el sondeig del mes d'octubre d'aquests mitjans, el PP aconseguiria el 29,4% dels vots i 124 escons, 36 més que les que va obtenir el 10 de novembre del 2019, ja fa gairebé tres anys. Respecte al baròmetre de fa un mes, els populars pugen 1,5 punts, fet que demostra que la seva tendència ascendent segueix i que al contrari del que es defensa des de les files socialistes, l'efecte Feijóo encara no s'ha acabat, sis mesos després de la seva arribada a la presidència del partit, amb la qual van canviar les seves perspectives electorals. Cal tenir en compte que, segons els resultats de l'enquesta, és el partit que compta amb més fidelitat de vot (80%), però també en recull d'altres partits: un 7,5% dels socialistes. 

Más País ja supera Ciutadans 

Mentre el PP creix, al PSOE creix la preocupació, no només per la diferència respecte a l'altre gran partit, sinó perquè només 6 de cada 10 dels seus votants aniran a votar segur, una xifra molt baixa. Ara mateix, aconseguirien un 26,3% dels vots segons aquesta enquesta, una xifra que es tradueix en 103 escons: 17 menys que els 120 del 10-N que els va permetre formar un govern de coalició amb Unidas Podemos amb el suport de la resta de socis parlamentaris. Pel que fa als morats, tot i que segueixen obtenint menys vots i escons que fa tres anys i segueixen lluny de la tercera posició, en la qual s'ha situat Vox, en els últims mesos han mantingut una tendència ascendent que els situa molt a prop del 13% dels suports (12,4%) i 33 diputats, dos menys dels que té ara al Congrés. 

La crisi interna de Vox, un partit caracteritzat per la seva disciplina i poques disputes entre els seus membres, els ha passat factura. Si bé en els últims mesos l'arribada de Feijóo havia frenat el seu ascens meteòric durant l'etapa de Casado, la caiguda lliure no s'ha frenat, sinó tot al contrari. En només un mes, comparat amb l'últim sondeig d'aquests mitjans, perd 8 dècimes (fins al 14,2%) i passaria dels 52 diputats actuals a només 44. Qui tampoc remunta és Ciutadans, a l'espera dels possibles canvis en la direcció del partit. Els taronges voregen la desaparició amb només un 2,2% d'intenció de vot, fet que podria provocar que es quedessin sense escons al Congrés. De fet, ara per ara, el Más País d'Íñigo Errejon ja els supera i mantindria els seus tres diputats.