El Partit Popular ha fet una esmena a la totalitat al posicionament de l’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, que aquest dilluns ha defensat el desplegament de la llei d’amnistia per superar el “conflicte polític gravíssim” entre Catalunya i l’Estat. Després de la reunió del comitè de direcció aquest dilluns, el portaveu i vicesecretari de Cultura del PP, Borja Sémper, ha negat la major i ha afirmat que no hi ha hagut cap conflicte. “Això no és un conflicte, això és assaltar l’ordenament constitucional”, ha dit, en referència als fets del 2017.

La direcció del PP ha saltat al coll de qui actua com a escuder de Pedro Sánchez. En una entrevista a Onda Cero, Zapatero s’ha posicionat a favor de l’amnistia, n’ha reivindicat l’encaix constitucional i ha afirmat que permetrà fer més passes en la direcció del “retrobament” entre Catalunya i Espanya. “Quin conflicte?”, s’ha autopreguntat Sémper, que s’ha lliurat la resposta: “El que va passar a Catalunya és que dirigents van decidir saltar-se l’ordenament jurídic per impulsar la independència; es van saltar resolucions i sentències del Tribunal Constitucional; es van passar per l’arc del triomf la legalitat constitucional; van donar l’esquena a més de la meitat de catalans i van trencar d’una manera premeditada la convivència”.

En la línia del que ha expressat en les últimes setmanes, els conservadors expressen el seu rebuig a la interlocució entre Pedro Sánchez i els independentistes catalans. “Hi ha una amnistia a sobre de la taula perquè Sánchez ho necessita, no perquè a Espanya li vagi bé”, ha remarcat el portaveu del PP, que ha recordat que la negociació “respon a l’interès particular” del president en funcions.

 

Alerta per la “catalanització” de la política espanyola

Després que Alberto Núñez Feijóo acusés Sánchez i els independentistes de portar Espanya a “un horitzó similar al dels Balcans”, Sémper no ha volgut aprofundir en l’afirmació polèmica, per bé que ha alertat del procés de “catalanització” de la política espanyola. “Hi ha un risc seriós que la polarització política contamini la societat espanyola. Hem d’evitar que la societat es trenqui i que les famílies deixin de parlar de política”, ha recalcat Sémper aquest dilluns al migdia.

El PP no va més enllà del concepte balcanització, per bé que Feijóo intenta dinamitar les negociacions obertes del PSOE amb l’independentisme català per a la investidura de Pedro Sánchez.  Amb l’amnistia en discussió, Feijóo ha recuperat un clàssic del seu partit, que consisteix a equiparar la situació d’Espanya a la dels Balcans durant la dècada dels 90. “Espanya va organitzar la seva diversitat allunyant-se tant del centralisme com d’uns nacionalismes que ens porten a l’edat mitjana o a un horitzó similar al dels Balcans”.

Les referències a la desintegració de Iugoslàvia, que va propiciar una guerra civil a l’última dècada del segle XX, van fer fortuna durant els mesos més intensos de la tardor del 2017. Fins i tot les afirmacions que parlaven de l’ulsterització de la situació a Catalunya, en referència a l’enfrontament polític, social i civil viscut per la via de les armes a Irlanda del Nord durant la segona meitat del segle passat entre catòlics nacionalistes i unionistes protestants. En aquest cas, després de la victòria insuficient del PP a les eleccions del 23 de juliol, Feijóo ja va emprar aquest símil. “No podem permetre que el país es balcanitzi”, va afirmar llavors davant la Junta Directiva del PP.