El termini per presentar coalicions per a les eleccions basques i gallegues del 5 d'abril ha expirat. Ciutadans, que no té representació a cap d'aquests dos territoris, ha aconseguit convèncer el PP per anar junts a Euskadi, una decisió que s'ha endut pel davant el líder dels populars bascos Alfonso Alonso. En canvi, el poder de seducció dels d'Arrimadas no ha estat suficient perquè el president de Galícia, Alberto Núñez Feijoo -que governa amb majoria absoluta- accepti una coalició electoral amb els taronges. I ja no hi són a temps.

Amb tot, a Ciutadans no estan disposats a llançar la tovallola. "Encara podríem ser a temps de trobar alguna fórmula que sumi a Galícia, que tingui en compte el pes dels nostres partits", ha assenyalat Arrimadas en una entrevista a RNE. Hi ha encara alguna escletxa que els permetria trobar aixopluc en el PP. Fins l'1 de març hi ha marge per presentar les llistes electorals i l'alternativa passaria perquè Feijoo incorporés a la seva candidatura noms de Cs. Aquesta possibilitat no acaba d'agradar a Cs. La seva líder apunta que podria amagar un intent "d'absorció" de Cs i reclama que la solució final garanteixi "l'autonomia del seu partit". 

El propi Feijoo, que de cap manera renunciarà a les seves sigles després d'haver recollit tres majories absolutes, ha expressat els seus dubtes. No se'n refia. Durant un esmorzar informatiu ha avisat Cs que no pot fer servir el PP com a "vehicle" per entrar al Parlament gallec i després marxar al grup mixt. 

Arrimadas no ha amagat el seu malestar perquè sent que Feijoo menysté el seu partit. "Aquest menyspreu als votants de Cs em sembla que és, a part d'injust, un poc insensat en un moment com aquest", ha subratllat. A les últimes eleccions gallegues Cs va obtenir 48.553 vots, un 3,4% de l'electorat, i cap escó. Els populars, 682.150, el 47,6% i 41 diputats. 

Com a mecanisme de pressió, l'excap de l'oposició al Parlament ha avisat que "a Catalunya influirà molt el que faci el PP a Galícia". A diferència del que passa al País Basc i Galícia -on el PP té la paella pel mànec-, a Catalunya és Cs la força dominant.