Finalment, al País Basc, sí que ha estat possible. Aquest divendres a la tarda, les direccions estatals del PP i Ciutadans han rubricat l'acord mitjançant el qual concorreran junts, en coalició, a les eleccions basques del 5 d'abril. No s'han complicat pel nom, que no serà Mejor Unidos, sinó "PP+Cs". A la papereta hi haurà els dos logotips. L'entesa ha arribat sense comptar ni tan sols amb l'aval del candidat popular a lehendakari, Alfonso Alonso, del sector crític amb Casado i que no ha volgut donar el seu vistiplau al pacte que li han imposat a Madrid. Pel camí, la formació d'Inés Arrimadas s'empassa el concert econòmic basc contra el qual tant havien combatut. Ara per ara, no tenen representació al Parlament basc; ara tenen garantits dos llocs de sortida.

Segons un comunicat conjunt, "la coalició té com a objectiu capital la unió de l'espai constitucionalista del País Basc". Totes dues formacions s'uneixen "per enfrontar de manera eficaç l'amenaça del nacionalista i de l'independentisme contra l'ordre constitucional". Això sí, en l'acord s'estableix que es fa "des del compromís de respectar els règims forals dels territoris d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, tal com venen definits a la Constitució espanyola". Per si quedaven dubtes, el pacte assenyala de manera expressa "l'acceptació del concert econòmic basc com a instrument vigent per assegurar la llibertat, estabilitat, cohesió i desenvolupament dels ciutadans del País Basc".

L'acord ha estat signat pel secretari general del PP estatal, Teodoro García Egea, i pel vicesecretari general de Ciutadans, Carlos Cuadrado. El líder dels populars bascos, Alfonso Alonso, no avala aquesta entesa i ha plantat la reunió d'avui a Gènova. D'aquesta manera, la seva candidatura a lehendakari queda en l'aire.

Inés Arrimadas havia plantejat un pack de tres: un acord de coalició al País Basc, Galícia i Catalunya. A Galícia s'hi ha trobat la porta tancada del PP d'Alberto Núñez Feijóo. A Catalunya, encara sense data electoral, les negociacions s'esperen llargues.