És admirable la capacitat d’alguns diaris d’acomodar els fets al que prèviament han decidit que ha de ser la realitat, la seva, una d'alternativa. Certament, Pedro Sánchez, el president del govern espanyol, no va fer festes a Netanyahu ni a la manera com condueix Israel la guerra contra Hamàs. Sánchez, de visita oficial a Israel i a Cisjordània, ha recordat que matar milers de nens a Gaza no és resposta als atacs terroristes de Hamàs del 7 d’octubre. La xifra de palestins morts “és insuportable”, ha afegit. No cal cap doctorat ni disposar d’una sensibilitat especial per estar-hi d’acord —de fet, és el que pensa un nombre no petit d’israelians—. Doncs no. El Mundo titula la visita de Sánchez per la reacció del govern de Netanyahu (derrotar Hamàs és un benefici pel món), que no respon al qüestionament del mandatari espanyol i, llegida fredament, també suscitaria un ampli acord. L’ABC, encara pitjor, ja dona per fet que Israel, molest per les declaracions de Sánchez, no acudirà a la conferència de pau que Espanya vol organitzar a Barcelona, un esdeveniment que, ara mateix, només és un rumor ben documentat.
Sort que el tercer integrant del Trio de la Benzina serveix de contrast. El seu títol: “Sánchez demana un horitzó de pau i seguretat”. D’acord, la idea no és cap novetat ni el text té gens de gràcia. Però és el mínim correcte que fan els diaris normals quan segueixen al cap de govern del seu país: explicar què diu. És el que fa la resta de diaris. La Vanguardia, El País, l’Ara o El Periódico informen del que proposa Sánchez. És veritat que també ha advocat per un Estat palestí viable i que recomana rellevar Hamàs a Gaza per l’Autoritat Palestina (el govern de Cisjordània), dues idees que, ara mateix, no fan gens de gràcia a Israel, a més que la segona no és política oficial de la Unió Europea.
Atenció a la martingala de La Razón al títol principal, on fabrica un bloc que en el seu cap seria l’alternativa conservadora a l’actual govern del PSOE i Sumar i el seu suport parlamentari multicolor. “PP, PNB, Junts i Vox impediran els excessos del pla econòmic de Sánchez”, diu el títol, com volent encunyar en l’opinió pública una coalició viable per governar Espanya. Si aquests quatre estan d’acord en les qüestions econòmiques de fons, deuen pensar al diari del Grupo Planeta, per què no posen la resta d’afers al congelador una temporada i tomben al govern socialcomunista, terrorista i separatista? El títol és una fal·làcia, perquè impedir res no depèn del PP ni de Vox i sí, si així ho volen, dels altres dos partits.
El Periódico segueix per cinquè dia consecutiu amb la matraca de les obres del Camp Nou. Per fer-te-la curta, es deixa caure l’acusació “d’irregularitats laborals” contra empreses subcontractades pel nou estadi amb “indicis de presumptes fraus” basats en cinc nòmines (a les obres hi treballen 400 persones) i les queixes de dos treballadors. La resta és aire calent a base de documentació perifèrica al cas (com que al sector de la construcció hi ha molta empresa pirata, etcètera), l’ús extensiu de verbs en condicional i de declaracions lacrimògenes. I una manera d’explicar-ho, diguem-ne peculiar. Per exemple, dimecres, Treball va enviar vuit funcionaris a inspeccionar les obres. S’hi van estar dues hores i encara és hora que en diguin res. El títol de la portada de dijous deia Treball despliega un grupo de agentes… i seguia. Despliega? Grupo? Agentes? Ni que fos una emergència terrorista. Aquest divendres el tema ja no és el Barça sinó la reforma laboral de Yolanda Díaz. Prova informal que aquí hi ha més pa que formatge és que l’esportiu Marca, sempre a l’aguait de material que perjudiqui el Barça, no se n’ha fet ressò —dues noticietes en quatre dies—. En fi. Potser sí que més endavant surt alguna cosa de substància. En qüestions d’obra pública i de grans obres en general, El Periódico té on aconsellar-se bé.
