Impressiona veure a la majoria de les portades d’avui les fotografies dels soldats de la Guàrdia Nacional dels Estats Units pel terra del Capitoli, seu de les dues cambres del Congrés, el Senat i la Cambra de Representants. Hi són per protegir la presa de possessió del president Joe Biden i la vicepresidenta Kamala Harris, el proper 20 de gener. És penós, si ho penses bé, perquè la cerimònia d’enguany serà tristoia: només hi poden assistir presencialment els 100 senadors, els 435 representants i un convidat de cada un. És a dir, al Capitoli hi haurà més soldats que electes. És la primera democràcia moderna del món i sap greu veure aquelles primeres pàgines, on la inauguració del nou president té l’ambient i l’escenografia d’una república o d’una monarquia bananera qualssevol.

La Guàrdia Nacional no són uns arreplegats amb fusells, ulleres fosques tipus mosca i proteccions de futbol americà. És una força de reserva militar d’uns 467.000 voluntaris. El governador de cada estat n’és el comandant en cap perquè és una milícia estatal, encara que supervisada pel Pentàgon, com se’n diu del Departament (ministeri) de Defensa. L'armament i l’equipament, inclosos tancs i avions, és el mateix que el de l'Exèrcit i la Força Aèria (l’Armada no disposa de Guàrdia Nacional) i algunes unitats fins i tot han estat desplegades en zones de guerra.

Per paga, la Cambra de Representants va votar ahir que el president Trump sigui jutjat pel Senat per promoure una insurrecció. En diuen impeachment. És el segon que cau sobre l’actual president. Tradicionalment, els estatunidencs veuen el seu país com la ciutat posada a dalt de la muntanya, a city upon the hill, de què parla Jesucrist a l’Evangeli de Sant Mateu, en la paràbola que arrenca: “Vosaltres sou la sal de la terra. (…) Vosaltres sou la llum del món”. Del president en diuen “líder del món lliure”, tan seriosament com de broma —no riguis gaire, perquè a ningú se li acudiria dir-ho de… Bé, deixem-ho córrer—. Imagina’t el disgust de molts nord-americans i dels que, malgrat tots els malgrats, saben apreciar el llegat dels Estats Units. Ahir, La Vanguardia deia en un titular que “L’Exèrcit mostra suport a Joe Biden”, com qui parla d’algun país inestable del Tercer Món. L’altre dia, un diari de Kènia tenia l’estómac de titular així un reportatge sobre l’assalt al Capitoli: “I ara qui és la república bananera?”. Arbre en terra, tothom hi fa guerra o, com diuen a les Illes, amb ses herbes mortes, tothom s'hi frega es cul.

Potser penses: “Què s’empatolla ara aquest amb totes aquestes minúcies?”. Res, només era per documentar-te quan vulguis comparar el mal moment institucional dels Estats Units amb els tràfecs de la Democràcia Consolidada™ i la Monarquia Moderna™, que ha rebutjat per sisena vegada la formació d’una comissió parlamentària que investigui el rei emèrit Joan Carles I en el seu paper de comissionista i defraudador fiscal. De tot això, les portades dels diaris de Barcelona i Madrid no en diuen res, fora d’El Punt Avui. Per sort, cap diari de Kènia tampoc no en dirà res.

LV

EPC

ARA

ABC

LR

EPEPA

EM

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat