L’arribada del rei emèrit Joan Carles I a l’aeroport de Vigo obre totes les portades, fora la d’El Punt Avui. Les imatges són de l’estil de les fotos robades que els paparazzi publiquen a les revistes del cor, especialment les que surten a El Mundo i El País. La resta en donen una on se’l veu dins el cotxe, el vidre de la finestreta mig abaixat i ell fent el gest de tot bé amb el polze. No hi ha cap dignitat en aquestes imatges, cap aura de qui ha estat cap d’Estat, de l’heroi de la transició democràtica, etcètera. Es veu un senyor molt gran que dibuixa una ganyota pansida i escassa en una cara esgotada. Voldria ser un somriure i agonitza en el gest vague d’un home acabat i desvalgut. Abandonat. Les fotografies són tan tristes —la de La Vanguardia més que cap— que no hi ha manera que els títols aixequin l’estampa que entra pels ulls i la reinterpretin compassivament. Segons com te les mires, algunes fotos semblen l’escena d’un intercanvi de presoners de categoria, com en aquella pel·lícula de Spielberg, El pont dels espies. Tot plegat fa llàstima: l’emèrit ha estat blanquejat per totes les institucions de l’Estat espanyol i protegit per la corrua de mitjans i opinadors melindrosos, llagoters i ensabonadors, i les portades d'avui en són prova clara.
L’ABC, el tabloide monàrquic, parla de “retrobada amb Espanya” i el contrast amb la imatge —un primer pla de l’emèrit dins el cotxe— no pot ser més tràgic. Espanya deu ser alguna cosa més que una pista allunyada de l’aeroport de Vigo. La Razón dobla l’aposta i ho emmarca en “l’inici de l’esperada normalitat”. Per entaforar als lectors una bòfia d’aquesta mida s’ha de tenir molta barra, molt fanatisme o una confiança colossal en el teu poder de distorsió de la realitat. Què és “l’esperada normalitat”? Que la fiscalia escombri tot l’historial del reial comissionista sota la catifa de la immunitat i la prescripció? Que rebin al rei emèrit a l’aeroport de Vigo mitja dotzena de persones i un cotxe de la Guàrdia Civil? Que no es pugui allotjar en cap residència pública i hagi de refugiar-se “a casa d’un amic”, com explica El Mundo? Que hagi establert la seva residència als Emirats i de tant en tant “visiti” Espanya, com diu El País amb severa ironia al titular? Que torni sense “retre comptes”, com titula l’Ara? Si això és un rei… Avui potser es reproduiria la història de Francesc de Borja, Duc de Gandia, que va jurar, en fer-se jesuïta, “mai servir un senyor que se'm pugui morir”.
