Joan Carles I torna aquest dijous a Espanya 655 dies després de fugar-se a Abu Dhabi, una visita que arriba després que el mes de març la Fiscalia tanqués definitivament totes les causes que hi havia obertes contra el rei emèrit. És precisament la clausura de tots els fronts judicials el que ha propiciat un clima d'impunitat total en el retorn de l'exmonarca. De fet, serà rebut amb grans honors a Sanxenxo (Galícia) i el dilluns visitarà el Palau de la Zarzuela. El Ministeri Públic va agafar-se a la "inviolabilitat" de Joan Carles I i a les regularitzacions fiscals que va efectuar a conseqüència dels milions que havia obtingut i que no havia declarat a Hisenda per donar carpetada a tots els afers que l'esquitxen. Encara que la Fiscalia va admetre que l'emèrit es va enriquir amb fons aliens al seu sou com a cap de l'Estat, Joan Carles de Borbó trepitjarà sòl espanyol sense seguir donant explicacions a la ciutadania sobre les seves accions i conductes més que qüestionables.
El 3 d'agost de 2020, la Zarzuela publicava una carta del rei emèrit dirigida al seu fill Felip VI. En la missiva, Joan Carles I anunciava que marxava d'Espanya i que abandonava la Zarzuela. La decisió l'adoptava "amb profund sentiment però amb gran serenitat" i per "contribuir a facilitar l'exercici de les funcions" de Felip VI degut a "certs esdeveniments passats" de la seva "vida privada". L'estiu de 2020 va ser el detonant que va desencadenar aquesta marxa de l'emèrit a Abu Dhabi. Des de principis d'aquell any, les informacions que arribaven des de Suïssa sobre els negocis de Joan Carles de Borbó a l'Aràbia Saudita feien que la seva situació a la residència de la monarquia fos insostenible. L'únic moviment que havia fet el rei Felip VI per intentar allunyar-se del llegat del seu pare va ser el 15 de març de 2020, quan va anunciar que renunciava a qualsevol herència de Joan Carles i que li retirava l'assignació com a membre de la família reial. A més, la justícia espanyola havia decidit iniciar les investigacions pertinents en relació amb tot el que havia fet referència la justícia suïssa. En concret, Anticorrupció tenia tres carpetes obertes de possibles tripijocs de l'exmonarca.
Les comissions per l'AVE a La Meca
El 2 de març d'enguany, la Fiscalia del Tribunal Suprem anunciava l'arxivament de les tres causes i descartava que Joan Carles I hagués de fer front a alguna responsabilitat penal. Una d'aquestes carpetes era la relativa a les presumptes corrupcions per l'AVE a La Meca. El cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, expressava en la resolució que es tancava la causa per "manca d'indicis", "prescripció dels fets" i "protecció dels actes durant el seu regnat per la figura d'inviolabilitat constitucional". Tot i reconèixer que hi va haver irregularitats, com el fet que Joan Carles I ocultés diners procedents de l'estranger a Hisenda, recordaven que l'emèrit havia efectuat dues regularitzacions fiscals, un procediment que va fer amb ajuda econòmica d'amics seus.
De fet, Anticorrupció deixava clar que un dels beneficiaris de la Fundació Lucum era Joan Carles de Borbó. La Fundació tenia un compte bancari a Suïssa on s'ocultava una donació de 65 milions d'euros procedent de l'Aràbia Saudita. Sobre aquests imports, el Ministeri Públic precisava que s'havien localitzat diners defraudats a la Hisenda Pública en concepte d'IRPF entre el 2008 i el 2012, quanties que superaven els 120.000 euros. En aquest sentit, l'excap de l'Estat queda exempt de responsabilitat penal perquè les quantitats no declarades entre el 2008 i 2011 quedaven "extingits per prescripció", en tant que les del 2012 no serien "susceptibles de retret penal perquè estava protegit per la inviolabilitat".
En relació —encara— amb el projecte d'AVE a La Meca, s'investigava a l'emèrit per un possible delicte de corrupció. La Fiscalia del TS acabava indicant al març que no s'havia pogut establir "ni tan sols de manera indiciària" cap vincle entre l'ingrés de diners, el pagament de possibles comissions i l'adjudicació del projecte d'AVE a La Meca. En tot cas, els motius pels quals ho investigaven és que es podria haver tractat d'un "regal que podria haver estat rebut en consideració de cap de l'Estat que Joan Carles de Borbó ostentava el 2008 i, per tant, susceptible d'integrar el delicte de suborn". Novament, aquesta infracció estava "clarament prescrita".
Transferències d'un empresari
La segona de les carpetes arxivades el març per la Fiscalia del Tribunal Suprem feia al·lusió a unes transferències que havia realitzat l'empresari Allen Sanginés-Krause entre el 2016 i 2019. El beneficiari d'aquests imports va ser Joan Carles I i es tractava d'una quantia que arribava a superar el milió d'euros (516.606,32 euros). El Ministeri Públic indicava que "no existeix constància de cap contraprestació pels ingressos rebuts". La xifra s'havia d'incloure en l'impost de successions i donacions. El desembre de 2020, l'exmonarca va aturar l'impacte amb una nova regularització fiscal per valor de 556.412,50 euros, una quantitat lleugerament superior a la rebuda pels interessos de demora, entre altres.
La Fundació Zagatka
La tercera de les causes era relativa a les despeses i viatges pagats de Joan Carles de Borbó pagats per la Fundació Zagatka. En aquesta associació, hi havia al darrere el cosí de l'emèrit, Álvaro de Orleans. Aquests costos van produir-se després que l'excap de l'Estat abdiqués, fet que hauria de suposar que no estigués protegit per la inviolabilitat que confereix el fet de ser el rei. Per fer front a aquest cas, i "sense prèvia notificació de l'Agència Tributària", el rei emèrit va efectuar una nova regularització d'impostos de 4,41 milions d'euros.
Una ombra judicial al Regne Unit
Tot i que Joan Carles torna aquest dijous a Espanya sense cap preocupació judicial al darrere, fora de les fronteres del país continua perseguint-lo una ombra. Es tracta de la justícia britànica perquè la seva examant Corinna Larsen el va denunciar per assetjament, a ell i als serveis secrets espanyols, per "vigilància il·legal" al Regne Unit. A finals de març, el rei emèrit va rebre un cop dur dels tribunals de Londres: se li va negar que gaudeixi d'immunitat en el territori anglès, de manera que se'l pot seguir investigant. Això podria obrir la porta a què se'l cités com a acusat i hagués de declarar. Corinna ha manifestat que va patir "seguiment il·legal": "intervenció de trucades, investigació de comptes bancaris i espionatge de missatges per mòbil" amb la implicació del Centre Nacional d'Intel·ligència.