Aquest dilluns, un dels cinc sotanerus deixava anar en una piulada que “ha arribat un punt que, per més bogeries que pensi, és impossible encertar què passarà en el següent capítol”, amb relació al cas Rubiales, el president de la Federació Espanyola de Futbol a qui ja tothom —excepte la seva família— vol fora d’aquest organisme. L’humorista se sorprenia que la mare del manaia futbolístic s’hagi declarat en vaga de fam en protesta per “la cacera inhumana i sagnant” del seu fill. Dimarts a la nit, The New York Times tenia la cosa com a segona notícia a la web. El mateix dia, una periodista britànica preguntava a la vicepresidenta del govern espanyol (en funcions) si considerava aquest incident un retrat de la societat espanyola (“No. La societat espanyola està molt avançada”, arrenca la resposta). Fins i tot l'Alt Comissionat per als Drets Humans de l’ONU, Volker Turk, i el portaveu de la Secretaria General, Stéphane Dujarric, s’han posat al costat de Jenni Hermoso, la jugadora a qui Rubiales va petonejar en la cerimònia d’entrega del trofeu de campiones del món de futbol a la selecció espanyola.
És tot tan esperpèntic. La majoria de diaris ja no segueix el tema en portada i la majoria dels que ho fan ho donen petit. El Mundo i l’ABC, però, aprofiten per confondre el cul i les vacances i aprofiten per pujar a la seva muntanya de sempre per castigar el govern espanyol (en funcions) perquè —diuen— el ministre (en funcions) Iceta va insistir la seva col·lega Díaz (en funcions) que baixés el volum de les seves crítiques a Rubiales. “Cops de colze entre socis”, clama l’ABC. El Mundo ho titula amb un deix d’escàndol.
És significatiu que aquests dos diaris obrin portada amb aquesta delicada manufactura del periodisme polític el mateix dia que s’han de trobar Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo al Congrés per parlar de la investidura del president del govern espanyol. És la batucada amb què volen amagar la indiferència i la desgana que els suscita la trobada de candidats. Venen a dir que la reunió no és interessant ni principal potser perquè ja l’han marcada amb el fracàs. La gràcia és que aquests mateixos diaris han venut la candidatura fantàstica de Feijóo com l’única possible i legítima, han aplaudit i elogiat el rei per la decisió de designar-lo i procuren pintar l’alternativa de traïció a Espanya, govern il·legítim, covardia i oportunisme, etcètera, etcètera. Portades que fan soroll amb Rubiales perquè no volen acceptar la realitat política. La Razón sí que obre amb la trobada i explica la proposta del PP: “Govern de concentració per frenar Puigdemont”. A Waterloo emmarcaran aquesta pàgina.
Remarcable El País obrint amb l’enèsim incident a Gibraltar en què vaixells britànics entren en aigües territorials espanyoles i la resta ja saps: protesta diplomàtica, escarafalls solemnes, amenaces, acusacions, ganyols. Gibraltar és el tema comodí més famós de l’ABC per al mes d’agost o quan convé desviar l’atenció, cosa que el Quioscos & Pantalles ha documentat de manera fefaent. Estem molt acabats si el diari espanyol de referència copia aquestes arts del tabloide monàrquic.
