Una notícia de la portada d’El País i una altra de l’ABC són clau per entreveure el rerefons —si més no alguns replecs— del conflicte palesat per les informacions sobre els Papers de l’Operació Catalunya, que va més enllà —més encara— de la persecució política orquestrada des del govern espanyol contra l'independentisme. Diu el diari dels progres grans que “els tribunals eviten entrar a investigar les maniobres del PP a Interior”. A més de recuperar el tema que aquest dimarts va ignorar en portada, assenyala també la magnitud de l’enrenou institucional a què s’enfronta la democràcia espanyola. “L’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem, les fiscalies d'aquests dos tribunals i quatre jutjats d’instrucció fa un any que eviten o rebutgen investigar la guerra bruta” del govern de Mariano Rajoy contra l’independentisme, afegeix al text de portada. “Les querelles presentades contra dirigents del PP i del departament de Jorge Fernández Díaz no han estat admeses malgrat els enregistraments, documents i testimonis del cas”. Tant el “fa un any” com el “malgrat” retrunyen com totes les campanes de Catalunya plegades en una sola batallada.
El que El País diu sense dir és que la justícia espanyola —diguem-ne així, per abreujar— no vol fer la feina que li toca i a què està obligada i honorar el dret dels denunciants tot i que els indicis de delicte són més que remarcables. Les denúncies bandejades les han presentades gent diversa que va des de l’empresari Carles Sumarroca a l’exconseller Jaume Giró. Amb molt menys, l’Audiència Nacional acusa de terrorisme els CDR o els encausats de Tsunami Democràtic, per exemple. Amb molt menys, el Suprem va arrabassar l’escó al diputat de Podemos, Alberto Rodríguez, per sortir del món indepe i sense entrar ara en la dotzena i mitja de casos contra Podemos que s’han hagut d’arxivar —els més greus els ha, diguem-ne, instruït Manuel García-Castellón, el mateix jutge de l’Audiència Nacional que s’encarrega de la causa contra Tsunami.
L’esmentada sentència contra l’exdiputat Rodríguez ha estat esmenada aquest dimarts pel Constitucional. Se’n queixa l’ABC, que titula i acusa amb un deix d’ira: “El Tribunal Constitucional […] suplanta el Suprem”. El TC considera que el TS va actuar de manera “desproporcionada” en mantenir la pena accessòria d'inhabilitació afegida a una pena principal que és obligatori substituir per una multa en ser inferior a tres mesos de presó. Segons el Constitucional, la sentència del Suprem provoca un “desproporcionat sacrifici que produeix un palès malbaratament inútil de coacció”. La traducció és pròpia. L’original en espanyol és poesia pura: desproporcionado sacrificio que produce un patente derroche inútil de coacción. Però l’ABC —sempre de bracet de l’establishment togat— es molesta, perquè li sembla un delicte de lesa pàtria la rebolcada al Suprem en benefici d’un diputat de Podemos amb rastes condemnat per una puntada a un policia en una manifestació. El Suprem no es toca.
Els experts diran la seva, però tot plegat fa pensar si aquesta actitud sectària i facciosa de la justícia espanyola (tècnicament, el TC no en forma part) no serà la prova de les “deficiències generalitzades i sistèmiques de l’estat de dret a Espanya” que demanava l’advocat general de la UE, Richard de La Tour, a la justícia belga per justificar la seva negativa a extradir el conseller Lluís Puig. I també si tots aquests independentistes i companys de viatge afectats per la “guerra bruta” (El País dixit) del govern espanyol i ignorats per la justícia espanyola no constitueixen un Grup Objectivament Identificable de persones discriminat per l’estat de dret a Espanya, atès que només els uneixen dues coses: la persecució de l’Estat a causa de la seva major o menor proximitat a l’independentisme i la discriminació judicial… pel mateix motiu. En fi. Potser aquesta especulació va massa enllà. O no.
🔍 Tota la investigació d'ElNacional.cat sobre els Papers de l'Operació Catalunya
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!
