Algunes portades fan el títol principal amb la resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que demana a Israel un alto el foc immediat a la franja de Gaza. La resolució s’ha aprovat, després de més de cinc mesos de guerra, gràcies a l'abstenció dels Estats Units i al vot favorable de 14 països a una proposta per aturar el conflicte negociada per membres no permanents del Consell de Seguretat: Equador, Guyana, Japó, Corea del Sud, Moçambic, Sierra Leone, Malta, Eslovènia i Suïssa. Divendres, la Xina i Rússia n’havien bloquejat una altra només perquè provenia dels EUA. Els diaris que obren amb aquest afer tenen molt present que és el primer cop des de l'inici de la guerra que els EUA no blinden Israel amb el seu veto de qualsevol condemna o resolució de l’ONU. És un senyal més que eloqüent que el president Joe Biden ha esgotat la paciència amb un aliat a qui fa temps que demana aturar la guerra a Rafah, on s’hi refugien més d'un milió de palestins que no tenen on anar. El president demòcrata també està pressionat per la dissidència interna creixent en el si del seu partit, cosa que podria tenir un impacte important a les eleccions presidencials de novembre del 2024. Israel queda ara més aïllat i també s’exposa a rebre denúncies formals més poderoses i exigents als tribunals i organismes internacionals.
Cada diari ha triat un d’aquests tres factors per fer el seu títol. La Vanguardia accentua la solitud d’Israel després d'aquella resolució. L’Ara i El Punt Avui incideixen en el fet que és el primer cop que l’ONU demana un alto el foc a Gaza. El País posa el focus en l’enfrontament entre Israel i els Estats Units. La Razón té el tema en primera pàgina, però se’l ventila amb un títol administratiu, pla: l’ONU ha passat la resolució. És curiós que els altres dos diaris del Trio de la Benzina i El Periódico no en diguin ni ase ni bèstia en portada. El Periódico —com altres diaris— fa gran la foto de Dani Alves sortint de la presó després de pagar un milió de la fiança. Al títol principal diu que el Govern espera que la pluja li permeti aixecar el decret d’emergència per la sequera. També s’haurà de menjar amb patates la campanya “L’aigua no cau del cel”. Es veu que sí, que cau del cel.
El Mundo i l’ABC s'estimen més obrir amb les seves dèries. El tabloide ultra fa un títol que podria haver publicat fa tres o cinc dies o d’aquí a una setmana. Diu que Junts i ERC “exigeixen” el referèndum a Pedro Sánchez “enmig de la campanya” electoral. Quina sorpresa, oi? Ningú ho hauria dit. L’ABC també s’escandalitza perquè Yolanda Díaz, ministra de Treball i vicepresidenta, prepara una llei on es demanen algunes condicions raonables per al treball domèstic: un protocol antiassetjament i formació en riscos laborals. Que l’ABC s’inquieti per cosa tan normal diu molt de la seva sensibilitat en favor dels patrons del servei domèstic, i de la mena de senyorets als quals volen servir. L’escàndol d’aquest parell recorda aquell epigrama de Moratín, fet de rodolins fatals: “Admiróse un portugués / de ver que en su tierna infancia / todos los niños en Francia / supieran hablar francés. / ¡Arte diabólico es, / dijo torciendo el mostacho, / que para hablar el gabacho / un fidalgo en Portugal / llega a viejo y lo habla mal / y aquí lo habla un muchacho!”.
Foto: Protesta anti Israel a Washington, el 2017
