La notícia política del dia la publica El País. Es veu que els pressupostos generals de l'Estat del 2022 inclouran un fons per finançar producció audiovisual en català i també els subtítols dels continguts que s’emetin per les plataformes que no poden ser obligades a la quota lingüística. És a dir, que tots els espanyols —tota la gent que tingui el DNI d’Espanya— pagaran aquest fons. Tot això és el que explica, un xic entortolligat, la portada d’El País. Significa també que ERC votarà els pressupostos. Moltes preguntes queden en l’aire.
Algunes poden ser les següents. Si el govern de Pedro Sánchez ja ha ensarronat els seus socis i aliats innombrables vegades, quina garantia hi ha que no ho tornaran a fer ara? Per què no traspassen aquests fons als governs autonòmics —o sí que ho faran, o només en serà la gestió? Aquest fons inclou també les altres llengües cooficials de l’Estat? Obligaran els jutges a destinar un 25% del fons a produccions en castellà fetes a Catalunya? Obligaran a subtitular en castellà el 25% de les produccions realitzades a Catalunya o que s'hi parli en castellà almenys el 25% del metratge? I moltes més. Esperem que els diaris ens les resolguin avui, aquesta setmana, aquest mes.
També és material comentable aquí el premi de periodisme David Gistau, que organitzen Unidad Editorial (El Mundo) i Vocento (ABC i diversos diaris regionals). El guardonat d’enguany és Diego S. Garrocho, professor d’Ética de la Universitat Autònoma de Madrid. L’ABC diu, a la segona portada, a la pàgina 2, que el guardó celebra “el periodisme de les idees”. Genial. El Mundo, però, destaca en portada una frase del premiat: “Filòsofs i periodistes hem de conjurar-nos contra la mentida”, diu Garrocho, que té més raó que un sant. Podrien començar a donar exemple els mateixos diaris que patrocinen el premi i que se’n fan tant de ressò. El tabloide monàrquic, a la portada-portada, engalta dues boles una a sobre de l’altra. En un cas perquè la interpretació que fa d’un acte dels partits que componen el govern espanyol es menja la realitat mateixa de l’acte i el desfigura. Sembla que l’acte i el que explica el diari siguin dues coses diferents. En l’altra cosa que publiquen en portada diuen que el president del PP, Pablo Casado, va venir aquest dimarts a Barcelona a brandar un “155 educatiu” i a exigir que es compleixin les sentències. És veritat que Casado va fer-ho. També és veritat que —sense cap esforç— és fàcil saber que “les sentències” ja es complien de fet a gairebé totes les escoles afectades i que no existeix cap legalitat que cobreixi l’anomenat “155 educatiu” (si més no de moment, ja que això pot variar en un pim-pam). D’això el diari madrileny no en diu res. Ni en portada ni a dins. Casado va venir a Barcelona a vendre aire calent, però l'ABC ho presenta com una actuació responsable. Compromesos amb la veritat.
Sobre aquest afer, el títol més delirant d’avui, però, és el de La Razón. Tan delirant que podríem dir que el diari s’ha conjurat contra la veritat, bandejant el consell taxatiu i entusiasta del filòsof i escriptor Garrocho. Diu el diari del Grupo Planeta que “el govern espanyol ha decidit girar l’esquena al castellà a Catalunya”. Aquesta frase pretén descriure l’actitud dels ministres de Pedro Sánchez, que un darrere l’altre, començant pels catalans, han sortit a dir que “cal complir les sentències” sobre el 25% de castellà a les escoles afectades? Cal tenir mala vista, una paranoia remarcable o molt mala fe. Potser és una combinació dels tres factors. En fi. Que santa Llúcia, que celebràvem ahir i que avui il·lustra aquesta peça, els conservi la vista.
El País, portada
El Mundo, portada
ABC, portada
La Razón, portada
La Vanguardia, portada
El Periódico, portada
El Punt Avui, portada
Ara, portada