Portades: Catalunya els roba

El Trio de la Benzina toca avui a sometent i ha anat d’un pèl que els títols dels tres diaris no siguin el mateix, literalment. Catalunya els roba. Específicament, roba a Madrid i, en menor mesura, a Andalusia. L’explicació és que el govern espanyol, per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) necessita els vots d’ERC i, de passada, “castiga” les autonomies on governa el PP. A Madrid li tenen molta mania: recorda que Pedro Sánchez la vol desnaturalitzar no posant-hi més organismes oficials, etcètera. Que diaris fets per universitaris experimentats i sobris siguin capaços de dir aquestes bestieses en portada, exagerades pel victimisme provincialista madrileny i el seu radialisme congènit, capital París, no pot ser més que mala fe. Ignorància no ho és, perquè es tracta d’un afer ben conegut i molt documentat. Tampoc és mandra, atés que aquí costa tant fer-ho bé com malament.

Aquests títols provenen d’un raonament taujà, rústic i visceral. Podrien dir que la Hisenda espanyola és massa optimista pel que fa als ingressos públics —la Unió Europea ja ho va advertir— o que no prioritza l’amortització del dèficit, que s’acosta al 120% del PIB (la mitjana de la UE és del 90%), proporció que situa Espanya com a quart país per la cua. La combinació d’un elevat nivell de deute públic, privat i extern és, segons la Comissió de la UE, el principal desequilibri macroeconòmic d’Espanya i aquests PGE hi passen de puntetes. Aquestes són crítiques de relleu i, si vols, patriòtiques de debò. Però als diaris el patriotisme és que Catalunya nininí nananà. Faria riure si no fos perquè apel·la a la catalanofòbia, un atavisme primitiu del qual no saben fugir, que degrada a qui el mou i damnifica a qui el pateix.

Encara hi ha més raons. El percentatge d'inversió no és res si no s'executa. I aquí és quan la maten. Històricament, l'execució dels PGE situa Catalunya a la cua de les autonomies mentre que en llocs com Madrid sí que es complien els compromisos —amb escreix. Entre el 2015 i el 2018, l’Estat a Catalunya va executar el 65,9% dels PGE, mentre que a Madrid va ser del 113,9%. La mitjana a Espanya és del 75,3%. Són dades de la Intervenció General de l’Estat. Si el compte arrenca al 2013, la situació empitjora: una tercera part de les inversions previstes a Catalunya no s’ha executat. Són 2.214 milions que no s’han invertit, gairebé la mateixa xifra pressupostada per a l’any que ve. La cosa no té pas cap pinta de millorar. El primer semestre d’aquest 2021, Catalunya només havia rebut l'11% del que li toca per pressupost. El 2018, per exemple, Andalusia havia de ser la comunitat on teòricament es destinava un volum d’inversió més gran. Seguien Catalunya i Madrid. Ara, un cop executades les inversions, Madrid sortia primera, Andalusia la segona i Catalunya passava a quarta.

La qüestió no és qui “roba” a qui. Ja se sap, això. La qüestió és que els pressupostos de l’Estat ja ni serveixen per saber el grau d’inversió en cada comunitat ni on es destinen més recursos, justament perquè l’execució real s’allunya tant de la previsió. Els títols del Trio de la Benzina no són legítims. Són mentiders. Si vols saber-ne alguna cosa, t’ho expliquen els de l’Ara i de La Vanguardia —aquest molt al gra i sense tecnicismes.

Mentrestant, el més calent és a l’aigüera. En aquest cas a la portada d’El País i d’El Periódico de Madrid: el PP encara bloqueja la renovació del Poder Judicial, malgrat que ofereix pactar amb el PSOE altres organismes amb mandats caducats, entre altres el Constitucional, on no hi ha por que es perdi la majoria conservadora. Que siguin els dos diaris més oficialistes —governamentals, si vols— de Madrid no els treu pes. Potser aquesta generositat del PP l’han despertat les renúncies del govern espanyol que explicava la portada d’El País l’altre dimarts. Renovar alguns organismes a canvi d’arxivar les tres grans reformes promeses, relacionades amb els drets i llibertats dels ciutadans (llei mordassa, reforma processal, reforma del delicte de sedició, totes mogudes en solitari pel PP). Si és així o no, les portades d’avui no ho diuen.