La dreta impresa madrilenya encara no ha descobert l’aposta que fa a Catalunya. Qui s’estimaria més al Govern. No cal patir gens per El País, a qui fa dies que se li veuen els ulls lluents amb Salvador Illa. Però el trio de diaris mucho nacionalistes ho té costa amunt. Entre els tres partits que els agraden, cap pot arribar al Govern. Segons totes les enquestes, són perdedors, cadascun en solitari o tots en comandita. Esclar, a ningú agrada posar-se al costat dels losers sabent que són uns losers. Els aficionats a les competicions esportives… doncs mira, tenen altres incentius —és l’equip del poble, a casa som molt d’aquests… Però en el joc polític, als diaris aquesta positura no els fa gota de gràcia.
I no saps la pitjor. L’altra opció mucho espanyola que té el trio de Madrid és el partit sènior de l’executiu central, coalitzat amb Podemos en el que fa mesos i mesos consideren govern il·legítim, anti-Espanya, etcètera. Tampoc és possible, si no hi ha un miracle, la combinació guanyadora entre partits constitucionalistes —unionistes, espanyolistes… com n’hi vulguis dir— i també els disgusta qualsevol barreja entre aquells i els que en diuen indepes “pragmàtics”.
Si a aquesta premsa ja els hi costa d’entendre el fet de negociar i transaccionar com a procediment operatiu, o el concepte de govern de coalició i l’arc multicolor que li dona suport a les Corts… imagina’t com entenen la cosa catalana. És angoixant no tenir costat on repenjar-se per a aquests tres diaris, que viuen d’aixecar i brandar banderes, més o menys reals o fabricades, poc o molt interessades; que viuen de generar altes temperatures i pressions en la vida pública. És com una lumbàlgia permanent. T’hi posis com t’hi posis et fa mal. És desesperant. Pobres. Sap greu i tot.
Però no pateixis gaire. En el fons, tant se’ls en dóna de les eleccions al Parlament. Pel tenor del que publiquen, el seu projecte per Catalunya és fer-la passar per l’adreçador i això no vol urnes sinó porres i togues. Ja els va bé. Si no es volen turmentar, doncs, la seva opció natural aquests dies serà aprofitar les eleccions catalanes com a home de palla de la coalició que governa a la Moncloa. Soscavar-la tot cercant més material incendiari contra socialistes i podemites. Aquest és un pronòstic que demà passat mateix pot resultar en pizza —per això és un pronòstic i no un fet— però, ara mateix, és un criteri interessant i raonat per entendre les portades dels tres diaris de la dreta impresa madrilenya fins al dia 14 de febrer —i més enllà.
