Els diaris d’aquest dilluns no es creuen gaire la nova promesa del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d’avalar fins a un 20% de les primeres hipoteques del jovent i de les famílies. No hi ha ni un sol títol gran amb aquesta iniciativa. Se’n parla només en subtítols o destacats, fora de La Razón, que acusa Sánchez de copiar la iniciativa d’algunes comunitats autònomes governades pel Partit Popular. La campanya serà llarga, llarguíssima. Les eleccions municipals seran només una aturada momentània en una operació que s’allargarà fins a final d’any, quan se celebrin les eleccions generals. Els partits pensen les municipals com la primera volta de les generals, o sigui que corda’t el cinturó que la ruta fins a final d’any va plena de revolts.
El Punt Avui i l’Ara obren amb afers més aviat administratius i amb títols un xic equívocs. El diari gironí qualifica de “rifa” el sorteig per formar les meses electorals i anomena “premiats” als ciutadans que les hauran de compondre. A tots se’ns acuden millors maneres de gastar el temps que ser secretari o president de mesa electoral i cadascú a casa seva fa el que li sembla —visca la llibertat!— però potser fa més servei tractar les eleccions, que no les regalen, amb un cert respecte en comptes prendre-se-les com un hihí hahà. L’Ara explica que el 60% dels diputats també són candidats en llistes municipals. Fa l’efecte que tots hagin de sortir alcaldes o regidors i tenir dues feines. No és ben bé així. Dels 86 diputats que repeteixen a les municipals són 50 els que van en posicions amb possibilitats de sortir. No són pocs, però el 60% del títol espanta i no ho explica bé. Almenys no tant com aquesta santa casa ja fa dos dissabtes.
La Vanguardia obre portada amb un avís sobre quin serà el tema central de la campanya: l’habitatge. El País i La Razón publiquen enquestes d’intenció de vot. El diari progre ensenya en portada la previsió de resultats a les comunitats de Madrid (el PP d’Isabel Díaz Ayuso va de cara a la majoria absoluta) i del País Valencià (l’actual coalició governamental de PSOE, Compromís i Podemos pot mantenir-se). L’enquesta del diari dretà versa sobre les eleccions generals (Feijóo sumaria majoria absoluta amb Vox). Té gràcia com el diari del Grupo Planeta presenta aquesta coalició, a la qual anomena “centredreta” amb afany de disfressar la presència dels ultres de Vox en aquesta suma. També hi ha un avís encobert a l’actual coalició de govern: perdran qualsevol opció de repetir si Sumar i Podemos no uneixen forces.
Vindran més sondejos, esclar. Les enquestes presenten l’opinió de l’electorat en un moment determinat i fan un pronòstic sobre què passarà el dia de les eleccions. Vistes en conjunt, retraten les dinàmiques que es repeteixen, les que es trenquen i les que despunten i permeten preveure un resultat. Amb respostes d’ara apunten què s'esdevindrà el dia de les eleccions. Són una visió parcial, la foto d’una situació, no una profecia. Si els mitjans que les publiquen s’aboquen a promoure un resultat electoral determinat —els del Trio de la Benzina juguen aquesta partida sense vergonya; els altres dissimulen—, les enquestes fan també un altre servei: espantar els adversaris o desanimar els seus votants.
