Portades espantades, espantadisses i espantoses amb la covid

La informació sobre la sisena onada de la covid-19 no apunta en cap direcció. Els contagis —i les dades associades a aquesta magnitud (risc de rebrot, incidència en 7 i 14 dies…)— són alarmants i, en canvi, les morts, les hospitalitzacions i l’ocupació de les UCI no ho són tant. La meitat dels ingressats són persones no vacunades i l’altra meitat patien afeccions prèvies, i són, per tant, més vulnerables a la covid. La variant òmicron suposa gairebé la meitat dels casos, però no acabem de saber si la seva velocitat de contagi, vertiginosa comparada amb la delta, l’anterior variant, la fa més letal o menys. Sembla que menys, segons les últimes dades. Dinamarca, el país predictor per a Catalunya —aquí passarà el que allà passava fa un parell de setmanes—, té més contagis que mai però la mortalitat és menor que a l’inici de la pandèmia. Enmig d'aquesta perplexitat, el Govern demana tancar l'oci nocturn, limitar aforaments en bars i restaurants, reduir a 10 persones les reunions familiars i un toc de queda de la una a les sis de la matinada, restriccions similars a les de Nadal passat. El govern espanyol replica que ni parlar-ne perquè, gràcies a la vacunació, el nombre d'hospitalitzats i morts és molt inferior al d’onades anteriors.

En aquest ambient, les portades dels diaris, si les compares, fan un efecte equívoc, perquè cap acaba de donar la imatge sencera del moment. És complicat, perquè el material és molt i poc clar. Fixa’t, si no, en tots el títols i titolets que fa servir La Vanguardia per no deixar-se cap angle fosc en portada: sis.

Hi ha portades espantades, espantadisses i espantoses. El País, El Punt Avui i l’Ara volen contar l’estat de la pandèmia amb la part més terrible del moment, la de més impacte, sigui el rècord de contagis —que, però, no es tradueix en la mateixa letalitat que a la primavera del 2020—, la proporció de catalans que quedarien sotmesos al toc de queda o bé el pronòstic dels efectes de tot plegat en l’oci i la restauració, que ja veurem si són tan terribles. El Periódico explica una altra part del moment: els litigis entre el Govern i les patronals dels sectors afectats per les restriccions.

La Vanguardia agafa una línia més política al seu títol principal i remarca que la Generalitat és l’únic govern autonòmic que demana restriccions “dures”, mentre que la resta o bé no hi pensen fer res, com Madrid, o bé volen recuperar l’obligació de la mascareta en exteriors, malgrat que el contagi a l'aire lliure és molt improbable, segons l'evidència a mà. Fa l’efecte —i això pot ser una impressió errada, però al Quioscos & Pantalles s'agafen riscos— que El Punt Avui es creu o vol apuntalar les decisions de la Generalitat, mentre que els altres tres de Barcelona no ho veuen gens clar i es dediquen a explicar les penoses conseqüències que tindran i el fet que, ara mateix, no n’hi ha per tant i que les restriccions proposades són excessives i exagerades. El Govern diu-però-no-diu que el motiu real de la seva decisió és el risc de col·lapsar el sistema hospitalari. Però de tot això, a les portades, no se’n canta ni gall ni gallina excepte a El País. Potser avui la resta ens ho expliquen millor.

Val la pena fixar-se en el títol d’El Mundo, que no perd mai ocasió de presentar les autonomies com a governs disfuncionals. És una part de la doctrina de Vox que el diari defensa des d’abans de les últimes eleccions andaluses. Ara, que cada govern autonòmic decideixi el que millor li sembla per al seu territori no és “aguditzar les diferències” ni una demostració de la “passivitat del govern [central]”. És com funciona Espanya —amb el permís dels jutges, esclar— perquè així ho diuen la Constitució i les lleis que nos dimos entre todos, etcètera. El Mundo pot defensar altra cosa —només faltaria— però seria més net, honest i transparent si ho digués directament en comptes de fer tants jocs de mans, tantes martingales, tantes trampes com els tafurs de pa sucat amb oli.

EPA