Les portades d’El País i de La Vanguardia semblen la basa de joc de cartes on un dels contrincants juga una carta molt bona i el rival li replica amb una de més valuosa encara. El diari madrileny diu que les properes eleccions generals espanyoles “definiran el model de país” i el diari barceloní apuja l’aposta i afirma que “definiran els equilibris europeus”. Seran unes eleccions definitives, vaja. Són expressions determinants, categòriques, concloents. Cap dels texts de portada d’El País argumenta ni justifica el títol principal. A l’editorial es queixa que el PP hagi tornat al caïnisme del “Espanya o Sánchez”, no toleri la pluralitat de la gent i ignori els riscos de pactar amb Vox. La Vanguardia, en canvi, s’hi esforça una mica. Diu que si guanya el PP, Espanya consolidarà “l’onada conservadora” i donarà volada a la dreta europea a qui no incomoda sumar amb l’extrema dreta.
Podria ser. Fins ara, però, mai unes eleccions generals espanyoles han definit res a Europa —tal vegada les de febrer del 1936?— i més aviat fa l’efecte que tanta solemnitat i èmfasi de La Vanguardia és només per vestir la mona dels pactes futurs del PP amb Vox com a cosa normal i homologable dins la UE, confonent-ho amb aquest aiguabarreig narratiu de “l’onada conservadora”, on tant se val Orbán com Meloni, Demòcrates de Suècia com el Reagrupament Nacional francès. Manca finezza en aquest relat, potser perquè els fets no l’acaben d’acompanyar. L’Ara promet en portada una peça menys especulativa i crítica sobre els votants d’extrema dreta a la ciutat de Barcelona (“Per què voto Vox”). És una actitud diferent: proveir els fets i deixar als lectors definir l’abast de les eleccions i del moment polític.
Les quatre portades catalanes i la d’El País publiquen la foto del Barça femení festejant la Champions guanyada amb una remuntada èpica. Els diaris de Trio de la Benzina no, esclar. Només El Mundo en fa una promo a sota de la capçalera. A la mitja part, les blaugranes perdien 0-2 i semblava que repetirien la història del 2019 i del 2022, dues finals perdudes gairebé sense disputa per deixar-se fer gols massa aviat. Aquest any no. L’equip va canviar l’esquema i l’actitud i es va menjar a les dones del Wolfsburg 3-2. Potser aquesta capacitat d’adaptar-se a l’adversitat, mirar-la de cara i combatre-la fins a capgirar el joc i el resultat serveix de model per als partits de cara a les eleccions generals d’aquest mes de juliol.
Un últim apunt. El Mundo entrevista Eva Kaili, l’exvicepresidenta del Parlament Europeu implicada en el Qatargate. Kaili diu que Espanya va espiar al comitè d’eurodiputats creat per estudiar el cas Pegasus —la versió local és coneguda com Catalangate— i que Espanya va fabricar proves contra ella. Al marge del valor que tinguin aquestes acusacions i l’autoritat de qui les formula, té gràcia que aquest diari els hi doni tanta volada. Quan els espiats i perjudicats són els líders o personalitats independentistes catalanes no hi dedica tanta portada ni tant d’interès. Potser el diari ha canviat d’actitud. No riguis!
