El PSOE encara un viacrucis polític inacabable i cruel. Aquest dimarts, l’ABC avisa que les ambaixades espanyoles també se sumen a la resistència a l’amnistia. Les representacions diplomàtiques es queixen que ara han de “defensar el contrari que a l’1-O”, segons el tabloide monàrquic, sempre ben disposat a exagerar. A sobre, el jutge Manuel García-Castellón manté la seva croada particular amb malabarismes jurídics com preguntar a l’OTAN sobre les “incidències” que hauria ocasionat a l'espai aeri la manifestació massiva a l'aeroport del Prat contra la sentència del procés, el setembre del 2019. El jutge també ha demanat a França que l’informin sobre la dona del ciutadà francès mort hores després d'estar a l'aeroport, coincidint amb la protesta. El jutge vol aclarir “en quina mesura els esdeveniments van poder afectar el fatal desenllaç”. La idea li ha donat El Mundo, que diumenge va publicar una entrevista amb la filla del mort. L'home patia una cardiopatia i va ser traslladat a l'Hospital de Bellvitge, on van certificar la seva defunció per causes naturals.
De poc serviran al govern espanyol victòries petites, com la que suposa signar les paus amb la Junta d’Andalusia per l’afer dels regadius de Doñana, que s’ha resolt —quina sorpresa— amb diners, com és tradicional: a canvi de 350 milions d’euros de diners públics, el govern andalús renuncia a la llei que autoritzava a regar proveint-se dels aqüífers del parc natural. Fins a 100.000 euros per hectàrea rebran els propietaris agrícoles que s’havien de beneficiar d’una regulació que la Unió Europea havia vetat sota l’amenaça de multes milionàries. En fi, que cobraran per deixar la terra inculta. És un gran negoci que és portada a gairebé tots els diaris, malgrat que cap ho explica com el que és —un xantatge patrocinat per la Junta— mentre publiquen la fotografia bucòlica i pastoral de la ministra Teresa Ribera amb el president andalús, Juan Manuel Moreno.
La següent estació serà el 13 de desembre vinent al Parlament Europeu, que celebra un ple on el PP vol rostir els socialistes a propòsit de la llei d’amnistia. El Mundo fa circular a la portada que estan en joc els fons europeus en represàlia per “l’atac a l’estat de dret” que suposa la mesura de gràcia. A Brussel·les, només la representació de la dreta espanyola fa servir aquests conceptes fora mida, amb l’afany d’equiparar el govern espanyol amb els de Polònia i Hongria, als que la Unió Europea ha congelat els fons de recuperació fins que no desisteixin d’aplicar les lleis que sotmeten el poder judicial al poder executiu. Diràs: confonen el cul amb les témpores! Potser sí, però aquesta és l’estratègia que també juguen els diaris del Trio de la Benzina, la infanteria mediàtica de la dreta espanyola a l’hora de fabricar el relat.
Aquests tres i, sorpresa (o no), El Periódico, també van sincronitzats a l’hora d’explicar els relleus que ha imposat Feijóo en l’estat major del PP: els nous dirigents són gent dura, però de tarannà negociador, amb la missió de “controlar Vox” i preparar les eleccions europees de juny del 2024 “perquè siguin un plebiscit sobre l’amnistia”. El Periódico també s’afegeix a la gota malaia amb els resultats de la segona part de l’enquesta del Gesop: dos de cada tres espanyols rebutgen l’amnistia i més de la meitat dels catalans hi estan a favor. Amb la mort de Podemos com a subjecte polític a efectes pràctics, l’ofensiva contra l’amnistia —contra l’independentisme, vaja— és l’únic gran tema polític pel que queda de 2023 i de tot el 2024. Ànims a tots.
